Quan llegeixo una novel·la ben escrita que em desperta la necessitat d'imaginar el temps i l'espai de la història no puc estar-me d'envejar la capacitat de fabulació de qui l'ha escrita. Els enganys paranoics d'aquest vailet anomenat "Pequeño Nicolás" han desfermat la caixa de les vides inventades que s'obre de tant en tant amb relats creïbles però falsos. En paral·lel, el llibre de Javier Cercas El impostor busseja en la vida reinventada d'Enric Marco, un impostor que va fer creure a tothom que havia estat un supervivent del camp de Flossenbürg. Les contradiccions van descobrir que Marco s'ho havia inventat, com la cambodjana Somaly Sam, amb aquella història d'haver estat maltractada de petita per convertir-se després en esclava sexual. Per aquesta dramàtica experiència aparentment viscuda i amb la creació d'una ONG on acollia noies maltractades, va rebre prop de dos milions d'euros de l'estat espanyol i posteriorment el Príncep d'Astúries a la Cooperació el 1998. Aquest guardó el va compartir amb Rigoberta ?Menchú, icona de la lluita dels pagesos de Guatemala, considerada també una altra inventora després d'haver declarat que havia mentit en detalls de la seva biografia o que els havia exagerat. Aquests impostors basen les seves mentides en fets tan sensibles i durs que es fa difícil dubtar dels seus relats. Per això obtenen el favor de molta gent, perquè juguen amb la compassió i l'empatia populars. Per fantasiejar a aquests nivells, reinventant-se la vida per fer de la mentida un modus vivendi, es necessita tenir cara dura i habilitats de seducció, unes atribucions que es fan gairebé impossibles d'atribuir al "Pequeño Nicolás".
