Si algú creia que la polèmica del burquini a França amb la decisió del Consell d'Estat d'anular la normativa que prohibia dur-lo a la platja s'havia acabat, va molt errat. Sarkozy vol tornar a ser el proper inquilí del palau de l'Eliseu avivant el debat a favor de la prohibició, desautoritzant així la magna institució.
A la dreta, nombrosos alcaldes i diputats reclamen una llei que empari el vet al vestit de bany. De la seva banda, Manuel Valls, des del govern, promet mesures per restablir la prohibició amb l'oposició aferrissada de socialistes de renom del seu partit. Sociòlegs i analistes ho han advertit des de ja fa uns mesos que la qüestió de la identitat, la laïcitat i el lloc de l'Islam en la societat francesa centraran els discursos de la campanya electoral, un terreny favorable per als postulats ideològics de la dreta més recalcitrant liderada per Marie Le Pen. Inquieta pensar que al país garant de la democràcia com sempre ha estat França, s'hagin desfermat conductes generadores d'intolerància i crispació als nivells extrems. El prestigiós diari Le Monde reporta l'estupefacció internacional de la mesura i, tot i desaprovar l'ús del burquini o del vel «perquè suposa un atemptat a la dignitat de les dones», sosté que «la prohibició no és una solució màgica». És evident que la utilització espúria dels atemptats terroristes patits al país gal al darrer any centrarà les properes eleccions i la qüestió del burquini és només la punta de l'iceberg. Em pregunto com s'ho faran els grans partits que concorren a les eleccions del desembre a casa nostra, per buscar un nou eix de campanya capaç de seduir l'electorat per tercera vegada.
