No deu haver escrit una hagiografia?

Reconec que no sóc objectiu, però m’he esforçat precisament perquè no sigui una hagiografia. De fet, dedico tot un capítol als seus defectes. El que vaig fer és anar allà, escoltar, veure, prendre notes i escriure, fos bo o dolent.

Com aconsegueix que li obri les portes algú tan gelós de la intimitat?

No ho sé, no tinc resposta. Penso que va ser una d’aquelles casualitats que passen a la vida. Potser perquè la proposta li vaig fer en un moment que estava molt tranquil i relaxat, a Nova York.

Esperava que hi accedís?

Sincerament, no. Jo no el coneixia de res, a en Guardiola.

És algú que desperta enveges?

Desperta tot tipus de reaccions. Enveja i odi en alguns casos, però també idolatria en altres.

Vostè no em sembla de tenir ídols.

Ha, ha, i com ho sap?

Per la forma d’escriure.

Curiosament, aquest dia hi pensava. En tants anys de professió he conegut Pelé, Maradona, Carl Lewis... Anava pensant en cada un com a possible ídol i a tots els acabava rebutjant. O sigui que probablement no, no en tinc.

Tornem a Guardiola. És més dur del que sembla?

Té una doble vessant. Per una banda és molt escrupolós en els detalls, un perfeccionista que mai no està del tot satisfet. Més que dur, exigent. Però per altra, és molt bona persona, i aquest és un dels defectes que esmento.

Ser bona persona és un defecte?

En un món tan dur com el del futbol, per mi és un defecte. En el món de futbol no es pot ser tan bona persona, si no ets una mica cabró s’aprofiten de tu. Ell és bon paio.

Opina que influeix als països on va a entrenar?

Que té influència és innegable, si bé no la sabria mesurar. La seva manera d’entrenar i entendre el futbol és tan diferent, que sempre hi ha entrenadors que el segueixen. Ha passat a Espanya i a Alemanya. Veurem a Anglaterra.

Seria aquí mateix si no hagués coincidit amb en Messi?

Sincerament, no ho sé. Però ell va anar al Bayern precisament per provar-se a si mateix sense en Messi.

I només va guanyar Bundesligas, que ja es donen per descomptades.

El llegat d’un entrenador n es limita a guanyar o perdre. És millor Di Matteo, que va guanyar la Champions amb el Chelsea? El mateix Cruyff, va perdre el Mundial i miri el lloc que té a la història.

Amb quins futbolistes del Barça va acabar desencantat?

Li podria dir una llista dels que el van deixar encantat.

Au vinga, això no té morbo.

(Riu) En sé d’un, però no li diré el nom. Ja no és al Barça.