les urnes hi van ser. Havia de ser impossible, la policia feia dies que les buscava desesperadament. No en van trobar cap, per veure'n alguna van haver d'assaltar col·legis i estossinar gent. Una gent que en un no res s'havia mobilitzat per defensar amb resistència passiva els llocs de votació. Insubmissió civil duta a terme pels veïns de cada barri. I es va votar allà on es va poder. Tot era prohibit. Els que votàvem érem delinqüents. Seguint la lògica de l'entramat judicial, se'ns perseguirà? El delicte ha prescrit? S'arxivaran les causes en contra dels càrrecs detinguts? Els alcaldes han de continuar declarant, seran jutjats? Trobar cartells i milions de paperetes per mostrar-ho com si s'hagués fet un gran cop policial és penós. Estan ferits. Les impremtes funcionaven a tot estrop. L'estratègia militar va fracassar començant pel famós creuer de la Warner i per la inútil recerca d'urnes d'un potent aparell d'espies, infiltrats i milers de policies recorrent Catalunya com un pollastre sense cap. I això dol. També fa mal que, després de la violència policial, els veïns dels pobles no vulguin les tropes als seus pobles. Veure'ls fent maletes, fa mal. Veure's guardats pels mossos i pels bombers, els remou les entranyes. Aquest diumenge es porta gent de tot Espanya a manifestar-se a Barcelona per donar suport a la tropa que se sent desemparada. Nou repte. Dedueixo que, encara que sigui paradoxal, perquè els carrers siguin sempre nostres, se'ls ha de deixar manifestar sense cap tipus d'enfrontament i després: pues bueno, adiós. Aventuro que l'actitud més intel·ligent és donar-los tota la corda que vulguin; ells sols s'hi penjaran.
