L'Ajuntament de Girona acostuma editar un llibre que acompanya el programa oficial de les Fires i Festes. Fa un parell d'anys, la «Girona de l'aigua» de diversos autors sota la coordinació d' Anna Ribas i la direcció de Joan Boadas, ens ajudava a entendre un xic més la llarga i a voltes contradictòria relació de la ciutat amb l'aigua entesa aquesta com una sort de progrés i activitat econòmica però també de malediccions per les continuades inundacions patides al llarg dels segles. L'any passat, la història també hi era present mitjançant un llibre de recerca i divulgació sobre la basílica de Sant Feliu, l'anomenada «primera catedral de Girona», on el seu autor, el doctor Pere Freixas, ens descobria els racons i els secrets d'aquesta meravella del gòtic català que acull el sepulcre del patró Sant Narcís aportant, al mateix temps, un xic de llum entorn d'aquest temple massa sovint oblidat pels propis gironins. En general, els llibres de Fires han estat, en les seves diferents concepcions i formats, una aposta per ampliar no només el coneixement de la ciutat que està en festes, sinó també per aprofundir en l'estima d'allò que ens és proper destil·lant una pàtina d'orgull gironí.

Enguany, l'Ajuntament ha mantingut la seva aposta editorial però ha canviat substancialment el registre i, en lloc d'apropar-nos a la història a través del coneixement, la interpretació i la divulgació d'un aspecte concret del nostre passat, ha optat per oferir-nos l'opinió, les vivències i els records de cinc escriptors i cinc escriptores, els relats dels quals acompanyen unes ben treballades il·lustracions, obra d'artistes novells que, en paraules de l'alcaldessa, Marta Madrenas, «albiren la seva definitiva consagració». Són «mirades creuades» que l'any vinent també es repetiran però invertint els termes, de tal manera que els il·lustradors seran creadors reconeguts mentre que els escriptors seran promeses a la recerca del seu espai dins aquest complex món de les lletres.

El llibre Anar a Fires, la mirada retrospectiva i a voltes nostàlgica dels autors, les creacions artístiques dels il·lustradors dels relats i la repetició de l'aposta editorial, ha estat el pòrtic d'aquestes Fires de Sant Narcís que divendres passat va encetar la presidenta de l'Associació Catalana per a l'Educació, la Formació i la Recerca (ACEFIR) Rosa Maria Falgàs, amb el pregó inaugural que va pronunciar amb motiu del 20è aniversari de la fundació de l'entitat. A partir d'ara i fins al proper diumenge amb els focs artificials s'anirà desenvolupant un programa d'activitats que mantenen l'esquema habitual i les celebracions tradicionals, tot i que enguany s'hi ha incorporat com a novetat «Les Fires dels Quatre Rius», una competició festiva entre els barris, en un intent municipal d'eixamplar el ventall de la festa bo i incentivant la participació i la implicació de tothom més enllà de la Devesa o els espais urbans més populars i concorreguts. Una altra novetat ha estat l'arribada del Circo Italiano amb el seu espectacle Salvatge, que suplirà l'absència del tradicional Circ Raluy. Oficialment, el canvi ha estat el resultat d'un concurs públic però a ningú no se li escapa que el cartell publicitari de l'any passat desafiant estrictes dogmes de moral ha acabat passant factura als amos del Raluy.

I un any més s'acabaran les Fires i tornaran els laments per les agressions que pateix la Devesa amb la presència de les atraccions. I segurament es faran declaracions plenes de bones intencions però que difícilment tindran una plasmació pràctica com ha estat enguany l'incompliment de promesa sobre les caravanes dels firaires. Sense disposar de cap alternativa, la promesa d'un trasllat de les Fires fora del parc segurament va ser un error. Altra cosa seria decidir reduir dràsticament el nombre d'atraccions, però qui posa el cascavell al gat?