Fa anys, llegint Pla, aquest dedicava unes planes a elogiar la categoria personal, les maneres i la forma de relacionar-se amb els altres d´un determinat personatge. Ara no sabria dir exactament de quin. El que em va quedar gravat és el fet que Pla, a partir de Montaigne, afirmava que hi havia una determinada manera de fer les coses quan es tractava de passar per aquest món. Amb independència del teu pensament, tractant l´altre amb respecte, comprensió o empatia. «Si es tracta d´un home, en diríem de ser un senyor».

Crec que aquestes virtuts varen acompanyar Salvador Carrera tota la seva vida. De la seva trajectòria, aquesta setmana que ens han deixat, n´han parlat a bastament persones que el varen conèixer i varen compartir anhels i activitats especialment en el terreny polític.

Dos dels seus companys, Miquel Roca i Junyent, qui va estar al davant del grup parlamentari a les corts espanyoles, al qual Salvador Carrera va pertànyer durant quinze anys, Convergència i Unió; així com el seu company de candidatura gironina, Josep López de Lerma, han escrit precisos i sentits articles. Aquest darrer al mateix Diari de Girona. Això em permet centrar aquest article a destacar alguns aspectes de Salvador Carrera i dels temps en els quals va tenir una importantíssima activitat pública.

El primer té a veure amb ell mateix: de la naturalitat del seu estil tranquil, reposat pero també ferm, una mica britànic. Salvador Carrera havia estat escollit alcalde de la seva vila, Ribes de Freser, amb unes clares majories absolutes. A les primeres eleccions democràtiques, 7 regidors. Quatre anys més tard, el 1983, la llista que encapçalava es va fer amb 9 d´un total d´onze cadires. Això va portar al fet que fos proposat com a president de la Diputació.

En aquells moments jo era al Diari l´encarregat de la informació política. Un dia que era a la Diputació, em vaig acostar a la zona on hi havia el seu despatx i a una persona del seu equip amb qui jo tenia certa confiança li vaig preguntar si podia veure un moment «el President». Aquest em va mirar de dalt a baix i aixecant el dit em va dir: «El senyor President!».

Efectivament, en Salvador era el senyor President. Crec que sempre va donar un valor afegit en positiu a les tasques que va desenvolupar. Categoria però sense deixar de banda el bon humor. Com vàrem comprovar un any en el sopar que el president de la Diputació i el seu equip de govern va oferir als periodistes a Calella de Palafrugell amb motiu de les festes nadalenques.

El 13 a 12 que existia entre els convergents i socialistes a la Diputació a favor dels primers va exigir un pacte i que tothom assolís certes responsabilitats de govern. És quan neix el famós estil gironí de fer política. Avui, poden sorgir moltes crítiques, sobretot fora del context de l´època, quan els ajuntaments encara estaven construint tot el paquet de serveis i estructures que ara ofereixen als ciutadans. El mateix fet que la Generalitat estigués desenvolupant l´Estatut i negociant les transferències amb l´estat propiciava que la batalla política se situés en altres àmbits.

Al marge de tot això, és ben cert que es va imposar el que dèiem al titular, aquella manera de fer les coses, d´intentar entendre que l´adversari polític no és sempre el dolent. Alguna cosa en va quedar de bo a les següents dècades.

Vaig gaudir del tracte de Salvador Carrera durant la seva etapa parlamentària a Madrid. Un cop em van designar expert d´una comissió al senat sobre una qüestió audiovisual. Salvador no tenia cap obligació de fer-ho, però va tenir la cortesia d´acompanyar-me a la compareixença.

Era gairebé estiu i vàrem acabar anant a sopar. Tot passejant per Madrid recordo com si fos ara la nostra conversa. El contrast entre el paper reformista i compromès del catalanisme polític d´una banda i, de l´altra, la sensació desoladora de la incomprensió respecte a la identitat catalana.

Fa anys que no havia parlat de política amb en Salvador. Sabia, això sí, el patiment per la greu injustícia que ha sofert la seva dona, la consellera Irene Rigau, a qui envio els meus sentiments d´amistat i consideració. No sé com acabarà tot plegat el que estem vivint però crec que l´esforç de compromís i solidaritat amb les coses generals d´Espanya durant tots aquells anys valia la pena.