Adeu a Caixa Girona

Narcís Cadena i Masó girona

Als set anys de la seva interessada absorció, quedaren deu caixes: vuit es convertiren en bancs i les de Pollença i Ontinyent ajuden l´economia i l´Obra Social de la seva zona.

Fa poc temps ens han deixat tres exdirigents de Caixa Girona. Eren persones honestes, honrades i molt estimades pels altres. Competents i eficaces, es van guanyar la confiança de molts; però eren estrictes, per exemple: si alguna persona robava li feien retornar els diners i l´acomiadaven. En aquell temps no teníem un Departament de Recursos Humans, perquè a Caixa Provincial de Girona hi havia persones molt humanes amb recursos: capacitades per saber escoltar i recolzades amb un tracte amable, on l´empleat aconsellava i el client en sortia satisfet. El Sr. Vinyals era el vigilant perquè les coses es fessin de manera legal. El Sr. Vergés aconseguí per als impositors una rendibilitat per llibreta no superada per cap dels seus successors. L´advocat Sr. Bonmatí portà a la praxi el no deixar-se subornar: ni per les editorials -quan les Caixes regalaven llibres- quan li van oferir un xec en blanc, dient que hi posés la quantitat que volgués, i el va fer fora del seu despatx; una resposta semblant obtingueren promotors i constructors quan li oferiren pisos a la Costa... Tothom té la seva escala de valors.

El president Suárez no volia que es restablís la Generalitat de Catalunya i el president Tarradellas li respongué: «doncs així per què em fèieu venir?». Escoltant i enraonant es van entendre. El poder de la raó va reeixir! El president Tarradellas volia fusionar les Caixes de la Diputació de Barcelona, Tarragona i Girona per crear una nova Caixa de la Generalitat, però els interessos creats no ho permeteren. Ara la força del poder les regalà a bancs.

No siguem il·lusos, Europa té independentistes

JOAN JANOHER I SADURNI forallac

Un estrany enunciat però aquest és el problema de no donar-nos el suport necessari a Catalunya. Ningú ignora, o almenys una majoria així ho entendrà, que un munt de països corrien el risc d´altres proclames també al seu país. El nostre veí de França té el problema dels corsos, del Rosselló i del Midi. Per altra banda, al Nord Est, tenim Itàlia: aquests tenen conflictes amb Sicília i Sardenya, entre altres regions occitanes independentistes.

Segueixo amb la línia del perquè la comunitat no s´ha manifestat favorable a la sol·licitud de Catalunya per recolzar-nos. Aquests es tanquen de banda fent-se el sord, sabien la problemàtica com el ruixat que els venia al damunt si ho feien. Per això puntualitzo Alemanya: on la Federació Bàvara i altres federacions del Nord també especulen de fer-ho. Tanmateix, Bèlgica: fa temps que està en discòrdia amb els flamencs i la pregunta encara esta planejant sobre l´Estat.

Tots els pobles tenen el problema dels que volen l´autodeterminació. No cal donar-hi més raonaments. Atès que el Regne Unit ha volgut aplicar la seva separació amb Europa, mitjançant el Brexit. El moment va generar tota mena de despropòsits, pel que representa aquesta actitud, on tota la unió es desmanega. En canvi, el procés català és reprovat com d´insurrectes dintre d´una Espanya impositora i gens democràtica. Quant a la Comunitat Europea, demostra la seva ceguesa, i manca d´igualtat social i sense respecte als drets bàsics fonamentals.

«Ara ja ho sap

tot de tu»

Jesús Domingo Martínez girona

«Ara ja ho sap tot de tu», em va comentar afectuosament dijous passat un bon amic en sortir del funeral d´un amic mutu i molt conegut a la ciutat. Aquesta certesa, unida al convenciment que tinc ja «a l´altre costat del riu» a un aliat fidel que m´esperarà quan arribi, que m´estendrà generosament el seu braç per ajudar-me en aquesta hora decisiva, són arguments dels que em serveixo per traduir el dolor en una de les millors oportunitats que se m´han presentat, perquè confio que els que ens deixen se´n van a un millor lloc, a aquesta «habitació del costat» a la qual es refereix sant Agustí, a les serenes i verdes praderies de les quals parlen els textos bíblics