La idea teòrica de sostenibilitat es desenvolupa sobre quatre pilars que incideixen directament en els projectes d'habitatges: procés constructiu, demanda, consum i gestió.

En el procés constructiu, a través de l'elecció dels materials amb menys petjada ecològica amb criteris d'emissions de CO2 en la producció, el muntatge i el transport.

En la demanda energètica, aconseguint mitjançant decisions de projecte que l'edifici tingui la mínima amb l'adopció d'accions passives a través de l'orientació, els sistemes de control solar, la ventilació, la distribució del programa funcional i els sistemes constructius.

Pel que fa al consum, donant una resposta a la mateixa demanda a través de l'elecció dels sistemes d'instal·lacions més adequats en cada cas per poder obtenir el mínim consum, del qual el màxim hauria de ser d'energies renovables.

I pel que fa a la gestió energètica, al llarg de la vida útil de l'edifici, prenent les decisions adequades per poder maximitzar els resultats de les accions del projecte.

Les dades a la Unió Europea mostren que la construcció i l'ús dels edificis representen al voltant de la meitat dels materials que extraiem i de l'energia que utilitzem, i aproximadament un terç de l'aigua que consumim.

Millorar aquestes dades depèn de l'aplicació dels quatre conceptes exposats: procés constructiu, demanda, consum i gestió, els quals són el resultat directe del projecte arquitectònic. Conscients d'això, des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya aposten, des de fa temps, per la formació especialitzada dels seus tècnics, programant cursos i Postgraus.

«Només des d'una visió global del projecte i del fet constructiu es podrà arribar als edificis nZEB (Nearly zero-energy buildings), l'objectiu marcat per la Unió Europea per al 2020, amb la voluntat de tenir un parc d'edificis de baix consum energètic, és a dir, que l'energia demandada sigui igual a l'energia generada», exposen des del col·legi.

Aquest objectiu només és possible amb edificis que siguin pensats des del seu origen per assolir una baixa demanda energètica. I és l'arquitecte qui a través de les eines del projecte arquitectònic dels habitatges (orientació, compacitat, aïllament, protecció solar, ventilació natural), pot aconseguir aquesta demanda mínima. «Només així s'aconseguirà un consum sostenible», conclou el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.