La Unió Europea obliga els vins a fer un nou etiquetatge amb més informació
El consumidor en sortirà beneficiat
L'OCU no està del tot contenta amb la nova normativa: t'ho expliquem
Nou etiquetatge en el vi / @ pvproductions
Tots els aliments estan obligats a tenir un etiquetatge on es mostri un seguit d'informació nutricional i de procedència, entre altres. Aquesta normativa està regulada amb el Reglament 1169/2011 de la Unió Europea. Tot i això, en aquest reglament no hi entraven les begudes amb més d'un 1,2% d'alcohol. Però, des del passat 8 de desembre, ha entrat una nova normativa que donarà dos anys a les empreses per incorporar nous valors envers l'etiquetatge de les begudes alcohòliques.
La normativa de l'etiquetatge alimentari
Tots els aliments de la Unió Europea han de dur una etiqueta on figurin tota aquesta informació, necessària per al consumidor:
- El contingut net del producte
- Les substàncies al·lergèniques
- La informació nutricional
- La data límit de consum
- La llista d'ingredients
- La denominació del producte
Què ha de posar l'etiqueta del vi? / @ macrovector
El reglament que regula aquest etiquetatge, no obligava a les begudes amb més d'un 1,2% d'alcohol a posar la llista d'ingredients i la informació nutricional, però això ara, ha canviat!
La Unió Europea obliga a qualsevol mena de vi a indicar la llista d'ingredients i la informació nutricional.
Tot i la nova obligació, se'ls dona un format més "lliure": els vins podran evitar posar explícitament aquests dos requisits en l'etiqueta, però hauran de posar un codi QR en el producte, per tal que, qui vulgui veure la nova informació, ho pugui fer de forma voluntària.
L'única obligació pel fabricant del vi és posar a l'etiqueta les kcal per ml i la llista d'al·lèrgens
Què n'opina l'OCU
L'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) fa molt de temps que reclamava aquests canvis en l'etiquetatge, però el canvi que s'ha ofert no els agrada perquè obliga l'usuari a tenir un dispositiu mòbil a mà i Internet per veure els components.
A més, segons ells, no ofereixen una transparència a l'usuari i esperen que, en els dos anys que la Unió Europea ha donat per fer la transició, les empreses optin per posar la informació a l'etiquetatge i no, en codis QR. Opten per la via del codi per a donar informació addicional, com notes de tast, maridatges, valoracions, etc.; però no, per informació primordial i necessària per al consumidor.
