02 de març de 2018
02.03.2018

Olors, colors i sabors a Bangkok

És la capital i la ciutat més gran de Tailàndia. Sorprèn el constant tràfec, l'anar i venir, el menjar que es cuina al carrer i la tranquil·litat i la pau en els temples · La figura de Buda es multiplica i un torna d'allà, de Bangkok, amb certa sensació d'haver acumulat bon karma

05.03.2018 | 06:49
Olors, colors i sabors a Bangkok

I de sobte, calor i humitat. També una explosió d'olors, colors i sabors. Caos sobirà en el trànsit, on circulen a parts iguals taxis, tuc-tucs, turismes i motos amb tres, quatre, cinc... ocupants. Retiri's les ulleres de visió europea per poder començar a entendre una altra manera de vida, diferents costums per cuinar, fer comerç o resar.

Els gratacels conviuen amb els temples i les pagodes. Vestits amb corbata i monjos. Negocis milionaris i el carro de verdures a sobre. Dones que no ho són. O si. Modernitat i tradició. Contrastos que defineixen una ciutat cada vegada més acostumada al turisme. A Bangkok és difícil trobar-se amb un tailandès que no somrigui i mostri els seus respectes ajuntant les mans i inclinant lleugerament el cap. El gest s'encomana.

Els seus costums i les seves regles. Regatejar fins a tancar un preu que, d'entrada, ja era baix. En el cap hi ha l'ànima, així que res d'acariciar la d'un nen. Descalçar-se en entrar als impressionants temples recarregats i daurats. El Palau Reial val la pena i intentar fer-se una foto on aparegui tot el Buda reclinat, també. Mesura 46 metres de llarg i diuen que és el més gran de Tailàndia. El mercat flotant va ser autèntic en un temps passat. A Khao San Road, conegut com el carrer dels motxillers, es beu cervesa Chang, es compren records, es proven insectes fregits -s'atreveix? - i es fan massatges. També hi ha gresca quan són els fanalets els que il·luminen Bangkok.

Hi ha gent per tot arreu. Enrenou. Tràfec. Però tots paren -tots- a les sis de la tarda al parc Lumpini. Per al turista això és una experiència curiosíssima, encara que també una cosa inquietant. A aquesta hora sona l'himne nacional i no hi ha ni una ànima que es mogui fins que els altaveus emmudeixen. Els que feien esport, els que passejaven, els que conversaven. Peus quiets i silenci. En acabar, de nou l'activitat, que és frenètica en la infinitat de mercats. La ciutat és un gran basar, on multitud de cables pengen dels pals i envolten les façanes. Els que no funcionen no es retiren i s'afegeixen els nous. Quin és quin? Ho sabrà Buda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema