La DO Empordà utilitzarà taps de suro autòctons en vins de gamma alta

Amb la marca «Taps de finca» identificarà els de proximitat amb l'objectiu d'ajudar a la preservació dels boscos

18.07.2016 | 07:04
Una de les alzines sureres per extreure matèria a la finca de Masia Serra, a Cantallops.

Una dotzena de cellers de la DO Empordà utilitzaran taps de suro autòcton en els seus vins, sobretot els de gamma extra, per afavorir la recuperació d'aquest producte natural de proximitat i la gestió dels boscos de sureda de la zona. Aquest és l'objectiu de la marca «Taps de finca», que pretén estendre's arreu de Catalunya de manera progressiva. De moment, dos cellers ja han començat a embotellar amb el segell distintiu que identifica els taps elaborats amb suro extret a les mateixes finques o en explotacions properes. Es calcula que el suro català necessita almenys catorze anys per assolir el gruix necessari per a l'elaboració de taps i que les comarques gironines concentren el 80% de les hectàrees de sureda del país.
L'Institut Català del Suro i la DO Empordà, que concentra 50 cellers del Baix i l'Alt Empordà, han sumat esforços per posar en valor la confluència del suro i de la vinya locals. Ho han fet creant una nova marca, «Taps de finca», que reconeix els taps de suro de proximitat obtinguts a partir de les alzines sureres que hi ha a les pròpies finques vitivinícoles o en boscos adjacents.
Un segell distintiu permetrà identificar els taps de suro autòctons elaborats seguint criteris de proximitat i amb garantia de qualitat. El control de l'origen del producte es mantindrà durant tot el procés, des de l'extracció i la preparació passant per la fàbrica, fins al lliurament final al celler participant en la iniciativa.
L'objectiu és contribuir a la recuperació del suro autòcton i afavorir la gestió dels boscos d'alzina surera, que pateixen plagues i, en conseqüència, baixos nivells de productivitat. S'espera que la nova marca revifi el sector i garanteixi la pervivència de llocs de treball entre peladors de sureda, propietaris forestals i la indústria surera, molt destacada a Catalunya.
Es calcula que les alzines suredes representen el 45% de la superfície arbrada del Baix Empordà i un 25% de la de l'Alt Empordà, una part important del 80% de les hectàrees de sureda de Catalunya que hi ha a les comarques gironines.
Segons els seus promotors, el projecte també te rellevància en termes de conservació mediambiental i paisatgística del territori, i utilitat en la prevenció d'incendis, en una zona assotada pels virulents focs del juliol del 2012.

Rebroten després del foc
«El paisatge que tenim és gràcies a les alzines sureres, que han tornat a rebrotar després del gran incendi de fa quatre anys. Amb la iniciativa pretenem treure el màxim de productes que ens ofereix la finca i mostrar respecte al paisatge», ha explicat en Jaume Serra, propietari de Masia Serra, un celler de Cantallops que ja embotella els vins de gamma extra amb els «Taps de finca».
Dotze dels cinquanta cellers de la Denominació d'Origen Empordà s'han adherit al projecte, que busca estendre's progressivament arreu del país. «Cal destacar que el suro català s'exporta a França. Tant de bo ens expandim no sols a Girona, sinó també al conjunt de Catalunya. Des del Priorat ja ens han manifestat el seu interès. Tot dependrà de com ens ho creguem els cellers, els tapers i els propietaris forestals», ha assegurat el president de la DO Empordà, Xavier Albertí.
Els impulsors de la campanya confien que el pla serveixi com a revulsiu de la DO Empordà i com a element transformador del sector forestal surer. No amaguen, però, que el pla requereix de continuïtat en el temps. I és que, com a mínim, el suro català necessita catorze anys per assolir els vint centímetres necessaris per ser usat com a tap.
Un procés molt més lent que en altres zones productores de l'Estat -com Andalusia i Extremadura- i Portugal, que amb nou anys en tenen suficient.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema