18 de agost de 2016

infraestructures

19.08.2016 | 09:50

Si ens preguntéssim, benvolguts lectors, quina és una de les poques competències que l'Estat espanyol (ara sí l'anomeno així perquè es tracta de l'entitat jurídica des de la qual se'ns governa) no ha cedit al govern de la Gencat.cat, segurament hauríem de respondre que la construcció i gestió d'infraestructures bàsiques. Així doncs, en aquesta tessitura, què és el què i a qui un bon català ha de reclamar per sobre de tot? Infraestructures i, està clar, a l'Estat espanyol, encara que, de vegades es caigui en el ridícul o en l'absurd i contràriament al que es deia en aquell acudit de promeses electorals, no es demani la construcció del pont si no que s'exigeixi també la del riu. Tercer carril de l'autopista, desdoblament de les N-II i N-260, variants, rotondes, passos subterranis sota el castell de San Fernando, que si el corredor mediterrani que envoltarà Figueres amb un cinturó de ferro i destrossarà la plana... Un nou Trueta? No, que és molt car i paga la Gencat. Tres cents milions de pessetes en dues rotondes absurdes entre Figueres i Vilafant? sí, que paga «Madrid»! Etc, etc.

Des de sempre he estat en contra del luxe de nou ric de disposar d'una autovia gratuïta paral·lela a una autopista de pagament. És que s'han de fer fora els camions, de Bàscara per exemple, em deien. Doncs igual que es fa a França, que passin per l'autopista, deia jo des de bon principi contradient les veus nacionalistes. I, finalment Doña Ana i en Santi em van fer cas i s'han reduït les indemnizatcions a Abertis per baixa circulació pel tercer carril. I per on ficarem l'autovia a la Jonquera? Demanava jo. Per enlloc, però hem de tocar els dallonsis a «Madrid», em contestava un alcalde.

Malgrat tot, des de sempre he comentat i he defensat en aquestes mateixes pàgines que el que la N-II necessitava, més que un desdoblament era una actuació urgent en seguretat, sobretot en el punts d'encreuament, com el de Garrigàs per exemple, que no gaudeix ni de rotonda, ni de zones d'espera ni d'accés, ni amb illetes d'obra ni tal sols pintades. Que se't posen els pèls de punta, vaja; ho dic per experiència pròpia!

És per això que, encara que no m'agraden les manifestacions ni els talls de carreteres, i molt menys quan van liderades pels mateixos polítics que no solen estar lliures de culpa per tirar pedres al teulat dels altres, estic totalment d'acord amb la reivindicació veïnal de recordar l'Estat que hi prioritats. Només reflexionar que potser si haguéssim posat l'èmfasi en aquestes reclamacions justificades d'urgents actuacions de seguretat en lloc de l'exigència del desdoblament, potser aquestes obres ja estarien fa temps acabades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema