Els Mossos localitzen cada any dues mil prostitutes, la majoria forçades a exercir

La policia autonòmica diu que la xifra és molt més elevada però que és impossible localitzar-les perquè estan en pisos

03.10.2016 | 07:15
L´inspector dels Mossos, Antoni Rodríguez, dret, Patricia Fernández i Gemma Fernández, d´esquerra a dreta.

De les de 2.000 prostitutes que cada any localitzen els Mossos d'Esquadra a Catalunya, prop d'un 90% exerceixen obligades pels seus proxenetes. Malgrat aquesta dada, les denúncies contra els grups criminals que hi ha al darrere no arriben a la cinquantena. De fet, el cap de l'Àrea Central de Crim Organitzat de la policia catalana, l'inspector Antoni Rodríguez, detalla que hi ha «moltes més dones explotades» però que és impossible localitzar-les perquè estan en pisos on s'exerceix la prostitució i que no denuncien per por. La majoria de les prostitutes estan en carrers, carreteres o locals i vénen de països de l'est, sobretot Romania, i en menor mesura del continent africà. Ara com ara els mossos controlen uns 180 establiments on s'exerceix la prostitució a Catalunya.
Malgrat que els Mossos d'Esquadra només reben una mitjana de quatre denúncies al mes, cada any detecten prop de 2.000 dones que exerceixen la prostitució. La policia fa més d'un centenar de detencions anuals relacionades amb xarxes d'explotació sexual. Una feina complicada, tal i com reconeix Rodríguez, ja que per detenir calen indicis, i les organitzacions busquen la forma d'evitar donar-ne. «En moltes de les inspeccions que fem no acabem detenint, perquè no tenim indicis», afirma Rodríguez.
A banda de les dones que la policia localitza al cap de l'any exercint la prostitució, l'inspector assegura que n'hi ha moltes més que viuen explotades en pisos. En aquests casos encara és més complicat perquè no obren i, per tant, la policia no pot actuar. Aquesta situació és habitual en noies procedents de la Xina. De fet, després de l'Europa de l'est i l'Àfrica, la Xina és el principal país des d'on arriben més dones.
Pel que fa a les xarxes que controlen la prostitució en carreteres, les dominants són albaneses i búlgares, que es reparteixen el territori des de fa molts anys i que deixen delimitades les seves zones. A la ciutat, en canvi, el repartiment és diferent. Les bandes xineses tenen una estructura que inclou perruqueries, centres de massatge i pisos mentre que el carrer està controlat per xarxes albaneses, romaneses i de l'Àfrica subsahariana.

Corrupció de funcionaris
El camí que segueixen els grups criminals que porten dones a prostituir-se a Catalunya és llarg i complex. S'inicia captant les víctimes amb la promesa d'anar a treballar en perruqueries o restaurants. La segona fase és el trasllat a través del que anomenen «cap de serp», que és qui les embarca en el mitjà, ja sigui vaixell, avió o autobús, i s'assegura que hi pugin. A l'arribada una altra persona espera les noies per portar-les on seran explotades. Segons ha explicat Rodríguez, en molts casos cal la corrupció de funcionaris del país d'origen que facilitin el trasllat.
El problema per a aquestes noies s'agreuja un cop aquí, perquè han contret un deute amb la xarxa i estan obligades a retornar-lo. Aquesta és una de les principals pors per denunciar. Això ha fet que moltes cometin delictes per intentar tornar aquest deute, explica Rodríguez. «Moltes acaben robant i d'aquesta manera poden tornar més ràpid el que deuen a l'organització», afirmava l'inspector. Rodríguez també ha explicat l'existència de l'anomenat SEC (Supreme Cofrernity), una organització a nivell mundial que dóna suport a les organitzacions criminals.
Des del Consell de l'Advocacia Catalana, que celebra un congrés a Figueres centrat en l'explotació sexual, s'ha reclamat més cooperació entre advocats i policia. El seu president, Carles McCragh, ha explicat que moltes vegades des de la policia «veuen els advocats com uns enemics» i que en realitat la voluntat és la de cooperar plegats. McCragh ha reconegut que des de l'advocacia es vol participar de forma més activa en aquests assumptes oferint serveis legals per a aquestes dones. La major cooperació és, de fet, un dels elements de futur que Rodríguez ha assenyalat com a més importants, sobretot amb altres països. L'inspector explica que en ocasions demanar una dada a un país estranger en el transcurs d'una investigació suposa donar a conèixer tot el procés i «això és contraproduent».
Però la major col·laboració entre països no és l'únic repte que Rodríguez considera que cal aconseguir en els propers anys. Per a l'inspector, cal «prohibir el lucre» amb la prostitució per tal de poder tenir recursos a l'hora d'actuar. També reclama que s'agilitzin els processos judicials perquè actualment «són molt lents» i obliguen la víctima a estar molt temps implicada en el cas. En darrer lloc, Rodríguez ha demanat implicació des de l'àmbit educatiu per explicar la problemàtica tant a nens com a joves. «És una qüestió a llarg termini, però ja anem tard», ha assegurat.

Congrés a Figueres
El segon Congrés de Drets Humans del Consell de l'Advocacia Catalana es va tancar ahir a la tarda amb la intervenció de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. Durant les dues jornades que ha durat el congrés s'han fet una quinzena d'actes entre conferències d'experts, taules rodones i projeccions de documentals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema