Ha declarat a la premsa el nou i flamant president local figuerenc del nou/vell partit PDECat (se'n recorden que jo sempre postil·lava les denominacions dels partits catalans amb el cat, PSCcat, PPcat...? Els hauré de demanar drets de copyright?), en Jordi Masquef, un jove generador, més enllà de la seva filosofia o pràctica política concreta, d'una gran empatia personal, que «només amb un canvi de nom no serien creïbles».
És clar, es referia al fet que, malament si el canvi de CDC a PDECat era no res més que un canvi de camisa, que és el que fan les colobres, tot sigui dit buscant un paral·lelisme ecologista i sense cap ànim pejoratiu.
Estic d'acord amb aquesta afirmació de Masquef, però després de llegir el contingut de l'entrevista que li publiquen al nostre setmanari comarcal company d'editorial, no he pogut evitar la sensació que s'ha quedat curt en la seva estrena declarativa presidencial. Sí, perquè, encara que els companys de viatge siguin en la seva majoria joves, els quals segons la dita poden encara «mojarse la barriga», quins són els canvis i cap on els albira Masquef?
Cap a la recuperació de la perduda transversalitat que els va arribar a configurar com una força de majoria absoluta (l'única figuerenca d'aquest període democràtic), o vers l'equivocat monolitisme i verticalisme ideològic que els ha suposat la claudicació de seguidors i la sagnia de vots dels darrers temps?
Potser no estigui a les mans d'un president local poder influir massa en la definició ideològica i programàtica d'un partit, però, o es treballa per tal que sigui realitat el que diuen, que el teu país comença al teu ajuntament, amb uns plantejaments clars i concrets, o ens deixem de declaracions de focs d'encenalls que només serveixen per enganyar els incauts.
Temps al temps, però vivim moments convulsos i el xuclador que ens envolta fa témer situacions de disputes. En aquestes circumstàncies, per la proximitat de les persones que ens anem veien dia a dia, que ens saludem i, encara més, hem compartit experiències i, per què no dir-ho, també afinitats, seria bo que els ajuntaments esdevinguessin llocs de retrobament i d'assossec.
