Amb les inculpacions de The Majoress figuerenca a l’exalcalde socialista Armangué de ser el responsable que les vies del tren siguin a Figueres encara de superfície, s’ha obert un altre dels temes Guadiana locals. Sense remuntar-me al bloqueig de la via amb el camions de bombers que un dia va decidir Pere Giró, m’agradaria portar alguns retalls d’hemeroteca ni que fos a tall d’anècdota.

El DdG, el 30 d’octubre de 1992, en una crònica de Ramon Iglesias informava que segons Lorca, «RENFE estudiarà la supressió de tots els passos a nivell» i que «L’actual equip de govern és partidari de suprimir tot el traçat ferroviari al seu pas per la ciutat i de desviar-lo cap als afores pel Far d’Empordà. Una opció que no és compartida per l’oposició majoritària del PSC, partidaris de conservar l’actual traçat, soterrant-lo parcialment, per tal de no perdre l’estació cèntrica... Armangué va ratificar les tesis del seu grup en el sentit que l’estació ha de continuar integrada a la ciutat».

El dia 3 de novembre, hi tornava : «... El màxim responsable de RENFE a Catalunya, José González Navas, ha manifestat al Diari de Girona que no existeix cap acord definit amb vista a traslladar a l’extraradi l’actual traçat ferroviari de Figueres… No hi ha un projecte, només hi ha dibuixos i, per tant, seria fals dir que la supressió dels quatre passos a nivell es resoldrà fent una variant per tal lloc, perquè existeixen altres alternatives… La idea de fer una variant és tècnicament viable; ara bé, a nosaltres no ens agradaria que l’estació estigués gaire lluny de Figueres…L’alcalde ha de ser conscient que els terrenys -que segons ell mateix tenen un valor de mil milions- només són una part dels tres o quatre mil milions de pessetes que costaria desplaçar la via… L’Ajuntament hi haurà de participar econòmicament. Ara bé, no sé quina capacitat té el consistori d’endeutar-se per tirar endavant un projecte com aquest pel que no existeix cap pla de finançament…».

Sí, ja sé que alguns aspectes que reflecteixo estan sobrepassats, però altres no, altres gaudeixen de plena actualitat: Vol la ciutat que l’estació de tren convencional desaparegui del centre de la vila? En el seu cas, té capacitat econòmica l’Ajuntament per subvenir el trasllat a l’oest?

Aquests són els dos primers punts d’un debat racional.