La Dansa de la Mort torna a recórrer els carrers de Verges

Aquesta petita localitat del Baix Empordà s´ha convertit un any més en l´epicentre del Dijous Sant

25.03.2016 | 11:19
La Dansa de la Mort torna a recórrer els carrers de Verges

Un any més, aquesta matinada, el petit poble de Verges (Baix Empordà) amb 1.200 habitants s´ha omplert amb uns 6.000 visitants desitjosos de veure una joia medieval del segle XVII que ha sobreviscut al pas del temps. Es tracta de la Dansa de la Mort, un ball macabre que realitzen cinc esquelets disposats en forma de creu i que van dansant al so d´un tètric tabal. Els orígens d´aquesta processó es remunten a l´Edat Mitjana quan la pesta negra assolava Europa. Aleshores van sorgir moltes danses com la de Verges però aquesta és l´única que ha perdurat fins a dia d´avui convertint-se en una de les processons més reconegudes i amb més història de Catalunya. Els esquelets, il·luminats amb torxes, han recorregut un any més els carrers de Verges recordant el pas inexorable del temps. Abans de la macabra dansa, més de 1.800 persones han pogut veure la representació de les principals escenes de la Passió de Crist.

Un any més, Verges s´ha convertit en l´epicentre del Dijous Sant a les comarques gironines. Aquest petit municipi de pocs habitants té una de les processons que desperten més curiositat i que s´ha convertit en una joia única de la cultura popular catalana i gironina. Es tracta de la Dansa de la Mort, una dansa macabre que es remunta a l´Edat Mitjana. Dos adults i tres infants o joves, veïns de la vila, vestits d´esquelets van saltant pels carrers il·luminats amb torxes seguint el so d´un tabal. Un d´ells porta una dalla que sega la vida, un altre una bandera amb la frase llatina ´Nemini Parco´ que vol dir ´No perdono a ningú´.

Dos dels tres nens duen uns platets amb cendra; un element que vol fer referència al que espera a tots els humans al final de la seva vida: "ets pols i en pols et convertiràs". Per últim, el tercer infant, ensenya un rellotge sense broques. El missatge de la Dansa de la Mort és clar: ningú pot aturar el temps i a tots ens espera la mort. Als esquelets els segueixen quatre personatges més, vestits amb túniques, que carreguen les torxes. El conjunt el completa un altre esquelet que porta un estendard on hi ha dibuixades dues tíbies amb la frase ´Lo temps és breu´, en català antic.

Sense cap mena de dubte, aquesta dansa macabre és "l´estrella" de tots els actes que Verges acull durant aquest Dijous Sant. A la tarda, com és habitual, la vila s´ha omplert amb la desfilada de Manages que s´han acabat reunint a l´església fins que ha arribat el punt de la mitjanit. Ha estat llavors quan s´han desplaçat fins a la Plaça Major de Verges per incorporar-se a la processó gironina. És en aquest mateix indret on, des de les deu de la nit, més de 1.800 persones – entre ells el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el conseller de Cultura, Santi Vila, la consellera de Treball, Dolors Bassa, i el conseller d´Empresa, Jordi Baiget- han pogut veure una representació dels darrers dies de la vida de Jesús amb escenes com l´entrada triomfal a Jerusalem o el Sant Sopar. Dóna la casualitat que enguany l'alcalde de Verges, l'Ignasi Sabater, és qui ha interpretat el paper de Jesucrist a la representació, una tasca que porta realitzant els darrers anys.

Cada any, el poble es bolca amb aquesta processó. Enguany, uns 500 veïns del municipi s´hi han sumat representant algun dels seus personatges. "Hem consolidat els canvis que va introduir Llach a nivell de vestuari i il·luminació i cada any anem millorant coses", ha explicat el president de l'Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó. Concretament, aquests últims anys han millorat les espases dels romans, els vestits dels esquelets i també les seves màscares per fer-les més lleugeres. Tal i com ha assegurat, aquest espectacle es pot tirar endavant perquè "tot el poble s´hi bolca". "La nostra feina és conservar-ho, mantenir-ho i millorar-ho sense tocar l´essència de la processó", ha destacat.

Durant tres anys, el cantautor i fill predilecte de Verges, Lluís Llach, va dirigir aquesta representació. L´any 2012 va deixar la primera línia després d´introduir-hi diversos canvis però, no obstant això, el cantant hi continua involucrat i forma part de la direcció de la Passió. L´any passat, la processió va comptar amb un pressupost de 50.000 euros, enguany s´ha mantingut en aquesta mateixa xifra. A part, s´han actualitzat els vestits dels esquelets de la Dansa de la Mort, que es basa en unes malles i unes caretes fetes de cartró, en el cas dels nens.

"Sents que la mort arriba"

L´Adrià Sabaté fa 4 anys que forma part del grup d´esquelets macabres. Ell s´encarrega de marcar el pas amb el tabal, tot i que des de petit ha participat d´una manera o altra amb aquesta representació. "He fet algun paper a l´espectacle, he fet de manage i ara de tabaler. Sempre em fa molta il·lusió", ha comentat. Enguany, ell s´ha encarregat d´ensenyar als més petits com s´havien de col·locar, moure i saltar. A més, a les deu de la nit també ha ajudat als més petits - d'entre 12 i 15 anys- a posar-se tot el vestuari. "Són papers molt buscats però el que no se sap és que és el vestit d´esquelet el que acaba escollint qui farà aquest paper, a qui li va bé la talla, a qui s´adapta bé la malla és qui ho fa", ha explicat.

"Sents que la mort arriba, veus a la gent que t´està esperant, en silenci total i amb les càmeres preparades. Veus que realment tothom acabarem així", ha resumit Sabaté. És des de la plaça Major que la Mort comença a dansar pels carrers de Verges, alguns dels quals s´il·luminen amb torxes o cargols plens d´oli. Enguany, segons els càlculs de l´associació, unes 6.000 persones han omplert els diversos carrers de la vila per traslladar-se per uns instants a la època medieval.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema