L'Ajuntament de Calonge ha elaborat un estudi sobre joves i habitatge, amb el suport de la Diputació de Girona, del qual se'n desprèn que cal potenciar el lloguer social i també aprofundir en models alternatius i complementaris d'accés a l'habitatge per als joves, com cooperatives, la masoveria urbana o la copropietat. L'estudi analitza l'evolució de l'habitatge i la relació amb el jovent del municipi entre els anys 2001 i 2015.
Durant aquest període la crisi econòmica ha tingut un impacte directe entre els més joves, destruint llocs de treball; però també de manera indirecta, erosionant moltes polítiques públiques que anaven destinades a aquest grup de població. I l'habitatge, precisament, és un dels àmbits en què més es deixa veure la fragilitat dels joves. L'estudi ha de permetre a l'Ajuntament de Calonge teixir una estratègia municipal que aprofundeixi en l'accés a l'habitatge per part dels joves.
De l'estudi se'n desprèn que, en quinze anys (2001-2015), el jovent de Calonge ha passat de representar gairebé un 20% de la població total a ser-ne només el 14%. Part de l'explicació es troba en l'economia del municipi, on el turisme i els serveis hi tenen molt de pes; però, en conseqüència, conformen un mercat laboral estacional i inestable, essent els joves el perfil més recurrent d'aquesta ocupació precària. D'aquí que molts decideixin marxar cap a municipis veïns a la recerca de millors oportunitats laborals i, de retruc, d'accés a l'habitatge.
43 habitatges socials
L'anàlisi també recull que, per les característiques del parc d'habitatges de Calonge i Sant Antoni, cal potenciar el lloguer social, una necessitat que ni la moderació de les dades de l'atur ni la caiguda de preus han frenat. Per això, des de la Regidoria d'Habitatge i Promoció Econòmica s'està treballant per reforçar algunes mesures en aquesta matèria i, per tal d'avaluar-les, es proposa la creació de Taules d'Habitatge, com ja s'ha fet a d'altres municipis. A dia d'avui, Calonge té 43 habitatges de protecció oficial.
La dinàmica del mercat inmobiliari, marcada per un estancament de la construcció i la proliferació del fenòmen de l'ocupació, ha portat a pensar en models alternatius i complementaris d'accés a l'habitatge pels joves: les cooperatives (redueixen els costos i generen espais de convivència), la masoveria urbana (una bona solució per a aquells immobles en desús) o la copropietat.
