Davant el tribunal de l'Audiència de Barcelona que el jutja pel presumpte desviament de fons del Departament de Treball, Farreres ha evocat el cas "Dreyfuss" (la condemna per alta traïció d'un militar francès jueu del qual després es va demostrar la seva innocència) per proclamar la seva "innocència i tranquil·litat de consciència" i s'ha presentat com a víctima d'una operació política.

Ha ressaltat que, amb l'excepció de la Fiscalia, totes les acusacions del "cas Treball", destapat per ERC, són polítiques: ICV, la de l'exmilitant d'UDC Xavier Rotllan i, sobretot, "molt dolorosament", l'exercida per la Generalitat, que ahir va rebaixar la seva petició inicial de condemna a una pena mínima.

En aquest sentit, Farreres ha recordat que la Fiscalia està investigant informes externs encarregats per set conselleries del govern tripartit i ha expressat el seu desig que cap alt càrrec de la Generalitat passi per la situació que ell ha viscut i, si ho fossin, "que sigui en tot cas amb indicis més sòlids".

"No estic preconitzant una amnistia, però que quan s'acusi es faci amb garanties", ha aclarit l'exconseller de Treball, que, ja amb la veu trencada per l'emoció, ha desitjat al tribunal la "clarividència" necessària per dictar un veredicte just.

El conseller no ha pogut evitar el plor a l'expressar la seva esperança en no córrer la mateixa sort que el capità Dreyfuss, perquè si fos d'aquesta manera, la "compensació moral" de veure la seva figura rehabilitada només la gaudirien els seus néts.

Igual que l'exsecretari general, el també acusat Josep Maria Servitje, Farreres ha puntualitzat que durant el judici no ha volgut culpar al desaparegut alt càrrec del Departament Joan Martín Toribio, sinó explicar que és "probable" que ell hagués actuat per encàrrec del Comitè de Direcció del Departament a l'adjudicar els informes investigats.

"Jo no he culpat ningú, només he intentat fer la reconstrucció més probable de com havien anat les coses", ha insistit l'exconseller.

Ignasi Farreres ha acudit avui a l'última sessió del seu judici, pel que afronta una condemna de cinc anys i mig de presó, emparat pels presidents de les patronals Foment del Treball, Joan Rosell, i Cepime, Eusebio Cima, que, això no obstant, no han arribat a seguir la vista oral.

Farreres ha volgut simbolitzar així els suports amb que compta en la patronal en un judici amb el qual, segons ha mantingut el seu advocat en els informes finals, s'ha intentat desbaratar "a un dels més rellevants consellers de la història moderna de Catalunya".

En un contundent discurs amb tints polítics, la defensa ha sostingut que el seu client ha estat víctima d'un "intent de linxament i assassinat cívic" amb el qual les acusacions han pretès "acabar amb tota una època, la del prestigi de Catalunya a Espanya" i el govern de Pujol, que "sí va ser evidentment millor".

Davant això, el fiscal Fernando Rodríguez Rey ha demanat al tribunal que depuri responsabilitats pel "cas Treball" per restaurar així la "fallida en el funcionament del sistema democràtic" i la pèrdua de confiança dels ciutadans arran d'aquest episodi de suposada corrupció política.

En els seus informes finals, el ministeri públic ha sostingut que el "cas Treball", com tots els delictes de corrupció, suposa una "fallida en el funcionament del sistema democràtic" que "soscava" la confiança dels ciutadans en el funcionament de les institucions i els seus responsables.

Per aquest motiu, ha demanat al tribunal que, com un dels tres poders que constitueixen l'Estat, depuri responsabilitats per aquest episodi de suposada corrupció per restaurar així la "confiança" dels ciutadans, que han de sentir-se desconcertats "quan l'administració serveix als seus interessos particulars".

El ministeri públic ha admès que es desconeix quin era l'"objectiu últim" de la conducta dels processats, encara que es pot "elucubrar" sobre el mateix, però ha apuntat que el presumpte desviament de diners públics es devia dur a terme "per amistat o per militància partidista".

"En qualsevol cas, per un vincle personal prou intens" com perquè els processats acceptessin desviar els fons públics en benefici de les empreses de l'empresari vinculat a UDC Víctor Manuel Lorenzo Acuña.