Els boscos, autèntics polvorins

Girona podria ser un autèntic polvorí

Les conseqüències de la nevada estan suposant un autèntic mal de cap a les comarques gironines. Els agents rurals de la zona hauran d'estar molt pendents del temps. I és que la climatologia -pluja i vent- serà un factor clau a l'hora de donar una treva als boscos gironins o convertir-los en un autèntic polvorí. La intensa nevada del març va malmetre 89.907 hectàrees forestals a la demarcació, i tot i la ingent tasca que s'ha fet per obrir franges de protecció, a l'interior dels massissos el panorama és dantesc. Arbres arrencats de soca-rel, troncs esberlats i sobretot- moltes, moltes branques caigudes.

Les zones més sensibles a les flames s'estenen en una franja que comprèn l'Alt Empordà, el Gironès, el Baix Empordà i la Selva. De fet, el Govern ja va anunciar que serà molt més estricte a l'hora de restringir l'accés motoritzat als espais naturals de les Gavarres, la serra de Cadiretes, el Cap de Creus, l'Albera i el massís del Montgrí.

Tota precaució serà poca, però allà on caldrà extremar més la vigilància serà a les Gavarres. Més enllà de la xarxa de camins i les franges de protecció, la part interior del massís i les fondalades són impracticables. 'S'ha fet molta feina, i aquest estiu encara hi haurà brigades treballant; però passaran anys fins que el bosc recuperi l'aspecte que tenia abans del temporal', concreta el cap dels agents rurals al Baix Empordà, Jordi Romeu.

Les pluges de les darreres setmanes han donat una treva, però amb l'arribada de la calor, la situació pot canviar radicalment de la nit al dia. 'De moment, la fusta caiguda i les branques trencades tenen un cert grau d'humitat; però si l'estiu és sec, aleshores tot s'assecarà i serà material combustible', concreta Jordi Romeu.

Les destrosses de la nevada augmentaran el risc d'incendi a l'Àrea Metropolitana

Els responsables de les ADF de l'àrea metropolitana avisen que les destrosses de la nevada del 8 de març suposen un 'risc d'incendi afegit' per uns boscos que ja de per si tenen una gran massa de sotabosc. Els experts forestals denuncien que els propietaris no netegen els seus boscos i avisen que la Generalitat ha tardat massa temps en engegar els treballs de neteja dels principals camins forestals.

En aquest sentit, el president de l'ADF del Vallès Oriental, Josep Daina, ha explicat que fins fa no massa dies per algunes zones del Montnegre 'no s'hi podia passar' i que 'serà molt just' poder netejar totes les zones afectades pel temporal de cara a la campanya d'estiu.

També ha criticat aquest retard de l'administració Vicenç Ribas, des del Maresme. El responsable de l'ADF Serra Marina assegura que 's'ha fet tard'. Tot i això en fa una lectura positiva. Els efectius que netejaran els boscos els mesos de juliol i agost, argumenta, augmentaran la presència de gent i, per tant, la vigilància als boscos.

Ribas també lamenta que el bosc ja no es treballi i estigui poc cuidat: 'Quan es feien fagines i carbó, el sotabosc i molts arbres es tallaven per aprofitar la llenya. Ara això ja no passa i ho tenim tot ple de combustible vegetal'. Ribas afegeix que 'el bosc ha augmentat molt a costa dels camps de conreu i s'ha trencat l'equilibri'.

El president de les ADF del Baix Llobregat, Josep Grau, afegeix que els propietaris privats dels boscos, que són 'gairebé el 94%', fan un manteniment 'mínim' per la baixa rendibilitat dels treballs forestals. Al Baix Llobregat, aquest problema és especialment greu a la zona occidental, a tocar del Garraf, on els boscos no estan protegits i tampoc són urbanitzables.

Camp de Terragona: amb el record de l'incendi d'Horta encara present

Tot i les pluges i nevades de l'hivern passat, les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre continuen sent una de les zones amb risc més elevat d'incendis en aquesta campanya d'estiu. Així ho explica el cap del Cos d'Agents Rurals (CAR) a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia, que destaca que tot i que hagi plogut més, hi ha més herbàcies i gramínies als boscos, és a dir, més combustible forestal. 'Quan arribi l'agost totes aquestes herbàcies estaran seques i hi haurà més combustible fi', ha apuntat.

Enguany, arran de l'incendi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) de l'estiu passat, el CAR ha revisat i millorat alguns procediments, especialment en la investigació de causes d'incendis, i també en la formació dels membres del cos. Com ha explicat Garcia, aquest 2010, per primera vegada, la plantilla dels agents rurals al territori està al complet amb 58 agents repartits i organitzats de forma comarcal. Això ha estat gràcies a la incorporació d'alguns 'agents majors', personal que s'ha especialitzat en quatre àrees diferents: incendis forestals, fauna, forestal, i espais protegits i biodiversitat. Una altra novetat és l'ampliació de la jornada laboral de forma fixa durant tota la campanya d'estiu. El cos tindrà com a mínim una unitat per comarca,- sempre amb un comandament-, fins a les nou de la nit i hi haurà unitats que estaran de guàrdia durant tota la nit.

El foc d'Horta també ha fet reforçar la coordinació dels agents rurals amb els Bombers i els Mossos d'Esquadra. En aquesta campanya els tres cossos de seguretat es reuniran setmanalment per coordinar les activitats, avaluar el risc d'incendi de cada zona i intercanviar informacions sobre situacions de risc detectades o previstes, ja siguin meteorològiques o activitats humanes. En campanyes anteriors aquestes reunions se celebraven cada quinze dies o mensualment.

Garcia també ha avançat que, en quant al Pla Alfa de prevenció i risc d'incendis forestals, s'ha incorporat als Perímetres Prioritaris de Protecció (PPP) de Catalunya la serra Boix-Cardó (Baix Ebre) per poder-hi aplicar les mesures de restricció de pas en cas que s'activi el nivell 3 de risc i que se suma a les zones dels Ports, Montsant, i la serra de Llaberia.

L'any 2009 va acabar amb un total de 143 incendis a la demarcació de Tarragona amb prop de 1.150 hectàrees cremades. En concret, al Camp de Tarragona es van produir 97 incendis amb 279 hectàrees afectades; i a l'Ebre hi va haver 46 focs amb 870 hectàrees cremades, bona part de les quals a l'incendi d'Horta de Sant Joan.

Les comarques centrals: el 'combustible' de Catalunya

El tipus de vegetació que pobla els boscos de la Catalunya Central són, segons Jordi Vila, cap de la Regió d'Emergències Centre, el 'combustible' del país. Segons Vila, a les comarques centrals s'hi troben masses boscoses molt àmplies que són les que provoquen els grans incendis forestals, ja que cremen una gran extensió de territori. A això, també se li afegeix que aquestes comarques presenten unes temperatures molt caloroses i que acumulen una menor quantitat de pluges. Per tant, són menys humides, el que incrementa la possibilitat que s'origini un foc. Les zones especialment perilloses per als incendis forestals a les comarques centrals se centren al sud del Bages, al Solsonès i al nord de l'Anoia.

A la Catalunya Central, els dispositius que s'han mobilitzat per a la campanya d'estiu són al voltant de 700 persones, sumant els bombers amb els tècnics forestals. A més, a les comarques centrals s'hi ha destinat tres helicòpters exclusivament per aquesta campanya.

Lleida vaticina una campanya d'incendis agrícoles difícil

L'abundant vegetació acumulada per les persistents pluges i nevades de l'hivern a la plana de Lleida podria provocar una difícil campanya d'incendis agrícoles de cereal. Així ho considera el responsable de cereal del sindicat Unió de Pagesos (UP), Alejandro Domingo, que matisa que aquesta situació només es podria produir si les temperatures de l'estiu són més elevades que les de l'any passat i la humitat és relativament baixa. Aquesta situació i els abundants incendis agrícoles que es van registrar l'any passat han obligat a l'Administració i al sector agrícola a signar un codi de bones pràctiques per al període de sega del cereal.

Domingo però, no es cansa de recordar que no tots els incendis agrícoles que van tenir lloc l'any passat a la plana de Lleida van ser originats per màquines segadores, tot i que per al pagès, la millor hora per segar el cereal és al migdia, quan fa més calor.

Precisament les fortes calors de l'estiu passat i l'onada d'incendis agrícoles que va tenir lloc en pocs dies a comarques com l'Urgell, la Segarra i la Noguera, va fer que la Generalitat prohibís la sega durant les hores centrals del dia. Això va provocar protestes dels pagesos, i enguany, Alejandro Domingo no vol sentir ni a parlar d'aquesta possibilitat i amenaça amb més mobilitzacions si finalment s'arriba a fer efectiva en algun moment de la campanya de sega.

El codi de bones pràctiques per a la sega del cereal que ha estat pactat entre el sector agrícola i els departaments de Medi Ambient, Agricultura i Interior, preveu una sèrie de mesures a aplicar mentre el pagès està al camp amb la segadora recollint el cereal, que en la majoria de casos ja es portaven a terme amb anterioritat, però que ara s'han posat sobre paper per tal d'evitar possibles incidents.

D'aquesta manera, s'insisteix en què cada màquina segadora ha de portar un parell d'extintors revisats per al seu correcte bon ús si fossin necessaris. Així mateix, es recomana que a la màquina hi hagi un bidó amb entre 20 o 50 litres d'aigua. Una altra mesura que s'aplicaria en períodes d'alt risc d'incendi seria la de segar amb la pinta (part davantera de la segadora que fa la funció específica de recollir el cereal arran de terra) una mica més elevada del normal per evitar així possibles friccions amb alguna pedra de terra i que aquest contacte provoqués una espurna que seria la causant d'un incendi.

Altrament, una mesura que remarca aquest codi de bones pràctiques és que els pagesos sempre portin a sobre un telèfon mòbil per avisar d'immediat als serveis d'Emergències en cas d'incendi a la seva finca.