El polític i pensador angloirlandès Edmund Burke ( 1729- 1797) amb el seu magistral assaig, molt reeditat, Reflexions sobre la Revolució Francesa, fou el primer gran desmitificador d'aquest fet històric, que usà bells eslògans mentre tallava caps.

Un segle llarg després arribaren els grans totalitarismes, el comunista i el feixista. Els eslògans encisadors, sobretot en el comunisme, varen anar a dojo, ?acompa?nyats de molta sang. El mateix es pot dir dels fonamentalismes, el més mediàtic dels quals - l'islàmic - sortosament està sent vençut, com he estat exposant des de fa mesos.

A totes les maldats esmentades es pot aplicar una frase que l'admirat Burke va dedicar a la Revolució gal·la: "L'única cosa que cal per a que triomfi la maldat, és que les bones persones no facin res".

Pensant en aquesta frase, fa setmanes que estic inquiet pel fet que ningú denunciï la monstruositat, o l'aixecada de camisa, o l'ensarronada, que encarna el que en diuen "els indignats", és a dir els okupes de la Puerta del Sol i de la plaça de Catalunya de Barcelona.

Entre les seves infinites i contradictòries declamacions n'hi pot haver de justes. Aquí i avui costa poc trobar coses que van malament i tot seguit denunciar-les. Es fa cada dia a tots els cafès, inclosos els dels pobles més petits. El problema rau en el fet que les solucions no són fàcils. A més, la majoria de les preteses alternatives que proposen els ocupants de places públiques solen ser les pitjors, si bé estan camuflades -com sempre ho feren els totalitarismes- amb declamacions impecables, beatífiques, celestials.

Aquest tipus d'envernissament de la maldat no és res de nou. Fins i tot és anterior al maleït jacobinisme i als dos grans totalitarismes. Ho havia vist clar, analitzant la Revolució Francesa, un dels més grans poetes lírics alemanys de tots els temps, Friedrich Hölderlin (1770-1843). Com Burke, denuncià la maldat que amagaven els encisadors eslògans jacobins. "Quan l'home vol crear el Cel a la Terra - escrigué Hölderlin - crea el veritable infern".

El més gran geni literari alemany, Wolfgang Goethe (1749-1832) seguí un procés semblant al de Burke i de Hölderlin. Esgarrifat per la barbàrie parisenca escrigué que preferia "abans cometre una injustícia que patir un desordre". Ho va argumentar exposant que el desordre és sempre i òbviament una injustícia enorme.

Certament, els joves (i els no tan joves) tenim molts problemes, pels quals els polítics no estan trobant solucions. Ara bé, qui gosa creure que els autoqualificats "indignats" poden fer-ho?

Els seus eslògans més repetits són d'ultraesquerra, d'ultraignorància i d'antiglobalització. Per tant, respectivament, confonen l'origen dels nostres mals - l'extremisme de Zapatero, l'ensorrament del sistema educatiu i la incapacitat de competir en una economia inexorablement global - amb objectius a potenciar. Fer-los cas serviria no pas per sortir de la crisi, sinó per enfonsar-nos-hi.

Vull afegir-hi una dada precisa ben aclaridora. Resulta que fa pocs dies vaig anar a una ocupació diguem-ne satèl·lit de la plaça de Catalunya de Barcelona. Era a la plaça barcelonina de Sants. En el lloc més destacat, en una corda que anava d'un arbre a un altre, hi havia una gran nota demanant les següents coses: "Berdura (sic) Azer (sic) fotocopias, Radiografias, Legumbres, Gas Butano".

A algunes persones els deurà estranyar que es demanessin "radiografies". Altres sabem que les radiografies són usades pels okupes (i per lladres) per entrar en cases, ja que serveixen per obrir panys que s'han tancat només de cop. Per això tothom hauria de tancar la porta de casa seva amb clau, no només de cop.

Fent-me el babau, vaig demanar a un dels responsables ( o irresponsables) de l'acampada perquè volien radiografies. Em va respondre que no ho sabia, però que en tot cas no tenia importància. Sospito que sabia perfectament el que jo he exposat. Ho sé perquè vaig ser jutge. Crec que ells també ho sabien, però dubto que fos per la mateixa raó. En tornarem a parlar, amanint-ho dels vergonyosos i irresponsables silencis del polítics. Tanmateix, quan parlen solen ser pitjors. Fou el cas del portaveu de la Generalitat, Francesc Homs. Va declarar (respecte als "indignats" acampats) que "ens ho mirem amb molt de respecte" i que "no sé si correspon al Govern ( català) la decisió d'impedir l'acampada davant el Parlament". Ai caram, no sembla que sigui advocat, ni que fos cap de gabinet d'un conseller d'Interior, ni tampoc que fos responsable de temes d'ordre públic a CDC.