El curs escolar començarà dilluns amb 884.787 alumnes a l'ensenyament públic obligatori, 21.000 més que el curs passat. En general, 1.280.232 escolars, de tots els àmbits, iniciaran les classes el 12 de setembre, el que suposa un augment del 2,7% respecte al curs 2010-2011. Entre aquests hi ha 91.658 que s'incorporaran per primer cop a l'escola, el que significa un augment del 3,5% entre els alumnes de 0 a tres anys. Una de les principals modificacions respecte al curs és passat és l'eliminació de la sisena hora, que només mantindran 442 escoles. Rigau ha destacat també que han reduït els barracots de 1.057 a 1.015, gràcies a haver encabit a 220 grups en dependències dels edificis de que disposen.

Si es té en compte l'educació obligatòria i postobligatòria hi haurà 1.280.23 alumnes, que sumats als d'altres modalitats i la formació d'idiomes i de persones adultes, el sistema tindrà 1.545.773 alumnes, la xifra més alta dels últims vint anys. D'entre el total d'alumnes, 160.000 són estrangers, el que representa un 13% respecte el total, xifra que es manté estable des del curs 2007-2008.

Per nivells i tenint en compte tant ensenyament públic com privat, l'Educació Infantil de 0 a 3 anys comptarà amb 91.658 escolars (3,5% més que el curs passat), de 3 a 6 hi haurà 253.210 alumnes (2,8% més), i a Primària hi haurà 800.399 (2,9% més). L'Educació Secundària creix un 2,9% arribant als 418.230 escolars, els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) ho fan un 4,1%, mentre que l'Educació Especial disminueix un 5%. També hi haurà 55.000 matrícules a l'ensenyament a distància.

La consellera ha destacat especialment el creixement d'alumnes dels ensenyaments professionalitzadors, així mentre el curs 2010-2011 hi havia 123.313, enguany seran 132.905, un 7,8% més. Ha assegurat que tots els joves de 16 a 18 anys que vulguin estudiar tindran una plaça, ja que un cop es comprovi que les 1.500 persones que estan a l'espera d'una plaça es queden fora s'augmentarà l'oferta dels certificats professionalitzadors.

Es manté la plantilla

La consellera ha volgut deixar palès que el número de mestres no disminuirà a l'escola pública i que, com l'any passat, hi haurà 67.054 professors. De fet, la consellera ha assegurat que el número d'interins fins i tot ha augmentat lleugerament, passant del 7.549 de l'any passat als 8.081 d'aquest.

Rigau però ha dit que això no vol dir que tots mantinguin la mateixa jornada o continuïn al mateix centre. De fet, mentre el curs passat hi havia 474 interins a jornada completa, aquest seran 425, i augmenten de 1.752 a 2.160 els que faran mitja jornada. També ha assegurat que "totes les places ocupades per persones que s'han jubilat (1.789) estan ocupades a hores d'ara".

1.015 barracots

El curs comptarà amb 3.271 centres, més que el curs passat quan eren 3.180. Tot i això, encara hi haurà 1.015 barracots, xifra inferior a la de l'any passat. La conseller ha destacat l'esforç per poder disminuir el número d'aquestes instal•lacions, cosa que en part s'ha aconseguit gràcies a l'encabiment de 220 grups, que afectarien aproximadament a uns 210 centres, en instal•lacions que ja tenien. Aquesta situació afecta com a màxim a uns 20.000 alumnes, segons ha dit la consellera.

També ha estat possible gràcies a la construcció de 38 centres i la rehabilitació de o ampliació de 23. Durant el curs està previst finalitzar cinc nous edificis i l'ampliació de 24 centres més.

442 centres mantenen la sisena hora

Una de les modificacions principals és la retirada de la sisena hora. Finalment seran 442 els centres que la mantindran, dels quals 245 són escoles rurals. Amb la retirada d'aquesta hora i la introducció del Suport Escolar Personalitzat, que consistirà una hora de reforç per als alumnes amb dificultats, l'horari s'ha modificat en molts centres.

La majoria, el 51,27% acabarà les classes a les 16.30 hores, el 39,46% ho farà a les 17 hores, el 3,28% a les 16 i el 0,23% a les 16.45. A més, hi haurà cinc centres que "experimentaran" fent jornada intensiva.

Els ordinadors per alumne es mantenen a 280 centres

D'altra banda, Rigau també va anunciar l'aturada del programa '1X1', pel quals els alumnes tenien el seu propi ordinador, per l''EduCat.2.0', la filosofia del qual és que els ordinadors passen a ser propietat del centre i no de l'alumne.

Tot i això, 280 centres han decidit continuar amb l'1X1', mentre que 83 s'han sumat a l''Educat 2.0'. Mitjançant aquest últim programa, els centres públics de Primària rebran 16.267 ordinadors i 1.482 pissarres digitals. Els instituts de Secundària rebran 11.201 ordinadors pel centre i cofinançaran 34.450 que seran propietat dels alumnes ja que el centre ha decidit continuar amb l''1X1' i disposaran de 1.124 pissarres digitals. Per contra, els instituts que no havien participat mai al pla de l'anterior Govern rebran 450 pissarres digitals interactives.

Retallada del 10% en el pressupost ordinari

Abans de que acabés el curs molts centres van denunciar que havien rebut un 20% menys de pressupost ordinari, aquell que utilitzen per pagar les despeses de l'aigua o la llum per exemple. El Departament d'Ensenyament va contestar llavors que això era així a l'espera de l'aprovació del pressupost final, que es va produir al juliol.

Finalment, Rigau ha anunciat que la retallada ha estat d'una mitjana del 10% i no del 20%, amb la qual cosa els centres han rebut el 90% del pressupost que van rebre el curs passat per aquest concepte.

Es mantenen les ajudes de menjador i transport

La consellera també ha assegurat que s'han mantingut els pressupostos per a les beques de menjador i de transport. Per aconseguir-ho ha explicat que han hagut d'aconseguir pressupost extra provinent de l'obra social d'una entitat financera i de les diputacions provincials.

Així, les ajudes no obligatòries que ha de donar la conselleria per ajudes menjadors compta amb un pressupost de 13 milions d'euros. Ha explicat que fins a finals de curs serà el Departament qui aporti aquesta quantitat, però a partir del gener seran les diputacions provincials les que completaran el pressupost per aconseguir el manteniment d'aquesta partida.

En el cas del transport, la consellera ha explicat que s'ha establert un grup de treball amb els consells comarcals per tal de poder unificar el que han d'aportar les famílies ja que ha dit que hi ha municipis on és gratis i en d'altres han d'aportar fins a 3,5 euros per dia.