En un context d'ingressos públics reduïts i amb escàs o nul marge per incrementar el deute, sembla un imperatiu del qual serà difícil escapar el fer millor amb el mateix (o amb menys). Expressat en termes més concrets, la solvència del nostre Sistema Nacional de Salut i la possibilitat de desenvolupar polítiques de salut intersectorials que esmorteeixin els efectes de la crisi econòmica sobre la salut dels ciutadans passaran necessàriament per conjugar la gestió dels recursos amb criteris d'eficiència, amb un especial èmfasi en l'equitat de les polítiques implementades.

Per a això, condicions necessàries, encara que no suficients, seran recolzar-nos en les fortaleses del nostre sistema, però també identificar bosses d'ineficiència, aprendre d'experiències alienes per aplicar-les amb intel·ligència en el nostre mitjà, prendre decisions informades i cultivar l'avaluació de les nostres polítiques, no com una eina relativament útil, sinó com el canvi cultural necessari perquè el nostre sistema sanitari continuï mantenint i millorant el benestar dels nostres ciutadans, tal com s'ha estat fent en les dècades que precedents.

Com tot procés, no és esperable que això passi d'avui per demà, però tenint en compte la nostra actual conjuntura l'urgent i l'important van de la mà.

Una política de retallades indiscriminats comporta una erosió de la qualitat del sistema i arrisca la desafecció del ciutadà cap al sistema sanitari i cap a la política. Hi ha altres alternatives a defensar.

Cal prendre decisions intel·ligents i ben informades. Això converteix en inajornable la tasca llargament endarrerida que la cultura de l'avaluació, la transparència i la rendició de comptes que impregnin el nostre sistema sanitari d'una manera molt més decidida que fins ara. Les paraules transparència i avaluació de polítiques està marcadament present en els programes electorals dels partits que concorrien a les eleccions generals de l'any 2011 i, concretament, del partit polític majoritari al parlament, partit que sustentarà al Govern d'Espanya i a la major part dels governs autonòmics.

És just reclamar que els nostres representants compleixin els seus compromisos. En moments en què als ciutadans se'ns sol·licita assumir un esforç compartit i comprensió cap als ajustos que es produiran és just reclamar a canvi aquesta contrapartida.