L'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), l'Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT) van presentar ahir un manifest conjunt en què rebutgen frontalment el projecte Eurovegas, i el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Lluís Comerón, va assegurar que travessa línies vermelles que el Govern català no pot permetre.
El COAC va organitzar un debat a la seva seu a Barcelona en què la majoria dels assistents es van posicionar en contra del macrocomplex d'oci del magnat nord-americà Sheldon Adelson, argumentant que canvia radicalment el model d'urbanisme de Barcelona i Catalunya.
Després de dues hores d'acte en el qual van predominar les intervencions contràries al projecte, Comerón va manifestar que el col·legi "fa seva la veu escoltada durant el debat", tot i que va admetre que no tenien suficient informació del projecte.
"Del que coneixem no estem a favor, però som conscients que no tenim informació del projecte", va afirmar en declaracions als mitjans, i va instar el Govern català a escoltar les opinions dels experts i dels ciutadans. Entre les línies vermelles que Comerón va considerar que no pot creuar el projecte va assenyalar el respecte pel Parc Agrari del Delta del Llobregat, el model urbanístic que comporta i la seva sostenibilitat.
Rebuig quasi unànime
L'arquitecte i secretari de l'AAUC, Xavier Matilla, va rebutjar el projecte perquè "no es justifica per un interès públic, no atén principis ètics urbanístics i no ha estat sotmès a un procés de transparència i participació ciutadana".
En el manifest de les associacions d'urbanistes, al qual també s'ha adherit l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), defensen la legitimitat de l'ordenament jurídic i el planejament territorial i urbanístic vigent, i alerten que Eurovegas crearia un precedent en el tractament de les singularitats en l'ordenació del territori en futurs projectes.
Matilla va lamentar que, fins i tot si Eurovegas no s'implanta al Delta del Llobregat, ja s'ha generat un descrèdit del planejament actual del terra i "s'han profanat els territoris protegits".
L'únic ponent que no va manifestar un rebuig frontal contra Eurovegas va ser l'advocat Agustí Jover, que va criticar una excessiva "cultura del 'no'" a Catalunya, i va diferir de la idea dels altres ponents que els governs havien de compartir la decisió amb els ciutadans.
La biòloga Anna Zahonero va fer referència als excessius consums d'aigua i energia que comportarà el projecte i va lamentar que la seva ubicació al Delta del Llobregat reduirà la capacitat de Catalunya de proveir-se de productes de proximitat; mentre que el geògraf Francesc Muñoz va alertar del perill de degradació de construir ciutats només basades a l'oci i l'entreteniment.
Més crítiques
La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social també s'oposa a que el complex d'Eurovegas s'instal·li a Catalunya i per aquest motiu han adreçat una carta al president del Govern, Artur Mas, perquè no aposti per aquest complex. Les entitats alerten que "portaria més prejudicis que no pas beneficis" i que acceptar el macro complex "seria un error de conseqüències indesitjables per a les generacions futures". Entre d'altres, asseguren que augmentarien els casos de ludopaties i el consum de drogues i això acabaria afectant a les famílies i comportaria un increment de les demandes en serveis socials.
L'Església també s'ha sumat a les veus crítiques amb el macrocomplex d'oci Eurovegas al Baix Llobregat. El bisbe de Sant Feliu Agustí Cortés, que agrupa parròquies del Baix Llobregat, va expressar en un escrit "de caire moral" el seu rebuig a un negoci que, va assegurar, determina "un món, un estil de vida, que podem qualificar de 'degradant' per a la persona humana".
