Cas Treball

L'Audiència de Barcelona entén que es corria el risc que es resolgués la seva petició de gràcia un cop ja haguessin complert la condemna

30.04.2013 | 00:00
Vicenç Gavaldà, exnúmero 2 d´Unió condemnat pel cas Treball.
Vicenç Gavaldà, exnúmero 2 d´Unió condemnat pel cas Treball.

L'Audiència de Barcelona ha suspès l'ingrés a la presó de l'excàrrec d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Vicenç Gavaldà, de l'exaltcàrrec del departament de Treball Lluís Galvaldà i de l'empresari andorrà Fidel Pallerols, a l'espera que es resolgui la petició d'indult que han presentat al Govern. Tots ells van ser condemnats en l'anomenat cas Treball, pel desviament de fons públics destinats a la formació d'aturats, en el qual Unió Democràtica va ser considerat partícip a títol lucratiu.
En un acte, la secció segona de l'Audiència de Barcelona ha acordat suspendre durant un període màxim d'un any l'ingrés a la presó dels tres condemnats, a l'espera que s'acordi o no l'indult sol·licitat, perquè entén que es corria el risc que quan es resolgués la seva petició de gràcia ja haguessin complert la condemna.
L'exsecretari d'Organització d'UDC Vicenç Gavaldà, antic número dos de Josep Antoni Duran i Lleida, i l'empresari andorrà Fidel Pallerols, van ser condemnats al gener passat en una sentència de conformitat a set mesos de presó cadascun, i l'exdirector general d'Ocupació Lluís Gavaldà a any i mig pel desviament de subvencions públiques.
Malgrat tractar-se de penes inferiors als dos anys de presó, amb les quals habitualment s'evita l'ingrés a la presó, l'Audiència va acordar en un acte emès el passat 9 d'abril que els processats complissin les penes privatives de llibertat, encara que ja va apuntar la possibilitat que els condemnats demanessin un indult, com així van fer.
En el seu acte del passat 9 d'abril, el tribunal justificava la seva decisió en el fet que els acusats havien de complir les penes de presó que van pactar, malgrat ser inferiors als dos anys, en nom del principi de "prevenció general" de la corrupció.
No obstant això, els condemnats van presentar una petició particular d'indult al Govern, cosa que ha portat ara la secció segona de l'Audiència a acordar la suspensió de l'ingrés a la presó fins que es resolgui la seva proposta.
Tot i això, l'acte adverteix que, si transcorregut un any el Govern no ha decidit si atorga o no l'indult als acusats, es podria acordar de nou el compliment de la pena "en existir una norma que autoritza entendre desestimada la mesura de gràcia si transcorre aquest terme sense haver intervingut aquest pronunciament".
La secció segona de l'Audiència justifica la seva decisió de suspendre l'ingrés a la presó dels condemnats a l'espera de l'indult a causa de la poca extensió temporal de les condemnes, ja que es corria el risc que es resolguessin les peticions de gràcia quan ja haguessin complert la seva pena.
"De no accedir-se la suspensió de la seva execució mentre es tramiten els indults particulars interessats pels esmentats penats, obligant-los en suma a complir aquelles, podria resultar il·lusòria la finalitat dels mateixos", raona l'Audiència.
Un altre dels arguments esgrimits en el veredicte notificat avui a les parts és que en el procés es va aplicar als penats l'atenuant de dilacions indegudes.
En acceptar la sentència de conformitat, que va suposar una rebaixa de condemna, els acusats van reconèixer que entre els anys 1994 i 1999 van concedir a Fidel Pallerols diversos milions d'euros en subvencions del Departament de Treball, controlat llavors per UDC, amb el compromís de lliurar després part d'aquestes sumes per al finançament del partit democratacristià.
De la seva banda, UDC va acceptar tornar, de forma solidària amb la resta de processats, els 385.000 euros desviats de subvencions públiques per aquesta trama.

El precedent
Si prospera l'indult per als comdemnats del cas Treball, es repetirien els esdeveniments de l'anomenat cas Farreras. En aquella ocasió, el que va ser número dos del Departament de Treball, Josep Maria Servitje i l'empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña es van deslliurar de la pena a la qual van ser condemnats pels delictes de prevaricació i malversació de fons públics pels informes inútils de la conselleria que capitanejava el democristià Ignasi Farreres. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va signar el març de l'any passat el decret que els indulta per un cas comès en la dècada dels 90 i que el tribunal que els va jutjar va considerar una veritable "dilapidació" de diners públics.
Josep Maria Servitje era el secretari general de Treball quan es van pagar 7,6 milions de pessetes (46.157 euros) per vuit estudis sense cap interès ni utilitat i completament desfasats a les empreses de Víctor Manuel Lorenzo Acuña (excunyat del diputat i dirigent d'Unió, Josep Sánchez Llibre).
L'exconseller Ignasi Farreres també es va asseure a la banqueta dels acusats per aquest cas i va ser absolt perquè no es van trobar proves que hagués participat en els fets.

Enllaços recomanats: Premis cinema