Per què una funció que ara efectua lliurament un ens català (Generalitat, Ajuntament) si bé de manera pèssima, hauria de passar a anar bé amb l'estatalització de Catalunya? Per tant, hi ha moltes d'aquelles funcions, en les quals l'organització i l'execució són cabdals i no pas els diners, avui únic argument independentista. El que és millor no necessàriament el més car. És millor el sistema sanitari anglès malgrat ser molt més barat que el nord-americà. Tots els sociòlegs de la sanitat ho tenen clar. El primer conseller de sanitat, Ramon Espasa s'hi va inspirar, mentre que ara no tenim cap model, només la destrucció per la destrucció. Honestament, crec que qualsevol cadena de TV europea, inclosa TVE, és molt millor que TV3, així com millor gestionada. És un tema del que aviat n'escriuré amb dades precises.

També podem fer comparacions entre els Mossos i la policia o la Guàrdia Civil espanyoles, tema al qual hi vaig dedicar una llarga sèrie en aquest diari, sense ser contradit. Ans al contrari, publicacions de base dels Mossos van reproduir tots els articles i encomiar-los. No oblidem que a diverses poblacions catalanes (com la ben nacionalista Puigcerdà i Gandesa) hi van haver pintades dient "Volem que torni la Guàrdia Civil".

Passem ara a cultura, en el sentit governamental del mot. Mai la Catalunya política havia disposat de tants diners com en aquest període autonòmic. Ara bé, la cultura està enfangada, per la demagògia política.

Abans de la Transició, l'administració de la cultura catalana era inexistent. El control polític era d'àmbit i llengua castellana. Però teníem grans creadors. Em puc permetre el luxe de no citar-los, per sabuts.

Jo mateix vaig proposar, dirigir i dur a terme, en català i sense cap entrebanc, una llarga sèrie de TVE que tenia per títol "Homes d'Art i Lletres". És el millor que he pogut emetre en TV. Va ser molt llarga i ho podia haver estat més. Ara hauria de ser infinitament més curta, perquè no hi ha, crec jo, prohoms com els que vaig exposar aleshores.

Llavors teníem creadors culturals. Ara tenim buròcrates culturals. Els creadors desapareguts no tenien empara crematística. Ni sabien què podia ser això de les subvencions. Volien un mercat cultural, no pas ajuts esclavitzadors. Ara tenim diners que van a parar a buròcrates pretesament culturals que tenen per feina el control ideològic al servei del poder polític. Podria explicar-ho molt llargament.

El discurs polític-administratiu dominant és el de la creació d'un Estat-nació. Es copia d'un procés cent per cent jacobí, sorgit de la Revolució Francesa. Va fer molt de mal a França ( on està desprestigiat) i al món, on està totalment superat. Per dir-ho en termes europeus, ha guanyat el model d'Estat cultural, sorgit a Alemanya i aquí ignorat.

La causa és que tenim uns polítics amb una gana folla de poder omnímode, filla del seu odi per la llibertat. El pare va ser Pujol. Ell n'era conscient. Ara des del seu propi partit se l'està superant en maldat, però sense ser-ne conscients. Pujol sabia qui era Herder, però va preferir el poder fort i centralitzat propi del jacobinisme. En canvi, els que manen ara podem creure que Herder és una marca de cervesa alemanya, i no exagero. L'administració catalana pretén passar per modernitzadora. En realitat, ens vol provincialitzar, allunyar del món real i sobretot del món exterior, per domesticar-nos. Aquí està la diputada de CiU de Girona Helena Ribera assimilant-nos a ovelles i considerant Mas el nostre pastor.

Cal dir i redir que estem aixafats per una maldat política i cultural fins fa poc inimaginable. Va d'independentisme com podria anar d'una altra cosa. Malgrat no tenir ni una majoria política (per això no tenim pressupost, no pas per cap altra raó) han envaït el terreny de la cultura, o, per ser més exacta, el de la subcultura, o de les subcultures.

Per sortir del nostre maleït pou ens haurem d'alliberar d'aquest jou. És imprescindible, però serà difícil. CDC ha convertit deliberadament un terreny cultural molt fecund en un altre d'erm. També ha avortat la vella i noble tendència catalana a mirar vers l'Europa i a tot l'exterior real. No tenen perdó, perquè han fet molt de mal.