El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va considerar ahir que la carta del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, en la qüestió de la consulta havia "decebut" el Govern, ja que l'Executiu del PP esperava que la CE negués el referèndum. En declaracions a TV3, Homs va asseverar que l'Estat "pressiona" perquè de "forma explícita" les institucions europees "diguin que no" al procés sobiranista, però en la carta de resposta a la missiva del president català, Artur Mas, Barroso no opina sobre el debat de la consulta perquè és un assumpte intern.
Homs va dir que la "celeritat" en la resposta de Barroso posava de manifest que el "tema català era a l'agenda de la UE" i va defensar que la "posició final" d'un eventual encaix d'una Catalunya independent a la UE dependrà d'un "procés polític". El portaveu del Govern també va respondre al ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo: "Que demanar l'impossible és altament perillós, totalment d'acord, però el que no es pot demanar en un sistema democràtic és que no es voti". "Se'ns diu que votar divideix i això és especialment greu, no trobarà exemple en el món on la democràcia divideixi (...), el que divideix és la imposició", va afegir Homs, que va lamentar que "no hi hagi diàleg sobre la consulta" amb l'Executiu de Mariano Rajoy.
Les reaccions
El debat sobiranista va tornar a centrar el debat polític. La líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va avisar el president català, Artur Mas, que "no esperi que el president espanyol, Mariano Rajoy, el rebi a La Moncloa per parlar d'una consulta", i el va acusar d'"estar en un camí sense retorn i voler ser el president màrtir". En declaracions a TVE, la dirigent popular va confirmar que Rajoy li va assegurar que "no es reunirà amb Mas en secret", com ella mateixa li va demanar: "Per parlar de la consulta d'autodeterminació, no, perquè de coses impossibles no es pot negociar. Que Mas no esperi que el president el rebi a La Moncloa per parlar d'una consulta".
Segons el seu parer, "Mas està en un camí sense retorn i ha iniciat una fugida cap endavant, en què hi ha el seu propi destí, el seu projecte polític personal i està arrossegant CDC. Ell creu que ja no té res a perdre i vol passar a la història com el president màrtir que ha deixat Catalunya a les portes de la independència".
Per la seva banda, el ministre de Defensa, Pedro Morenés, va afirmar que "l'assumpte de Catalunya no és a sobre de la taula" dels militars, però va admetre que com a qualsevol espanyol sí els preocupava que es qüestioni un "valor essencial" com era la unitat d'Espanya. El titular de Defensa, en declaracions a la COPE, va assegurar que la unitat d'Espanya és un bé general i un actiu que han de defensar cadascun dels espanyols, no només les Forces Armades. Va subratllar que la "unió fa la força" i que Espanya té "un magnífic futur si estem units".
El secretari general i portaveu de Ciutadans, Matías Alonso, va criticar que el Govern central "insisteixi en el pactisme amb un interlocutor que ha deixat de banda qualsevol indici de seny", i li va exigir "actuar amb diligència i fermesa davant el desafiament a la convivència" del president català, Artur Mas. El diputat autonòmic de Ciutadans va considerar que el Govern central "no hauria d'adoptar una postura merament analítica de la situació".
