Quan Artur Mas va arribar a la presidència de la Generalitat, la demarcació de Girona era aquella que gaudia de la millor atenció sanitària pública de Catalunya. Girona tenia un pressupost ajustat i uns hospitals que se situaven, com a mínim, en la mitjana catalana.

Un element diferenciador, quant a millora, era la dedicació del personal sanitari, que era de primera categoria. Avui aquell motiu d'orgull ha estat deliberadament liquidat, mitjançant una destrucció de la sanitat pública gironina que fa quatre dies era impossible d'imaginar. Si els malalts sabessin quant cobren potser no gosarien fer-se visitar. De sempre, han tingut els sous més baixos d'Espanya, ara poden arribar als africans.

La setmana vinent, aquella destrucció es farà més visible. Es faran públiques millors dades sobre l'assistència sanitària a les comarques gironines. Acreditaran una brutal destrucció d'una arquitectura assistencial que fou difícil de fer. En síntesi, es mostrarà que les dades reals relatives a les llistes d'espera són comparativament pitjors a les admeses per Ruiz. Aquelles eren dramàtiques. Ara passen a ser tràgiques.

Si es fa una comparació entre l'assistència a Girona en el 2010 i el 2013, hi ha categories de llistes d'espera que empitjoren en més d'un 80 per cent.

En els temps en què vivim gai?rebé tot ha d'adaptar-se. També ho havia de fer la sanitat pública. Però aquí hi havia un altre problema. Consistia en què "la CDC dels negocis", enganxada a mons sencers de la sanitat privada concertada, volia destruir, en benefici propi, la sanitat pública pura. Ha estat aquest aspecte el que ha presidit tota la política de la Generalitat, des del mateix dia en què Mas arribà al poder.

Era fàcil imaginar que, si s'afavoria amics, aquests, arribat el moment electoral, serien generosos amb els que, des del poder, podien haver tingut un interès preferent amb la sanitat privada, malgrat que la seva comesa principal hagués hagut de ser la pública. Això és el que he estat escrivint aquí durant dos anys i mig. Aquesta setmana, i respecte a Girona, tindrem un altre element de prova. Caldrà estar-hi molt amatent.

Durant mesos, i sobretot després de la multiimputació de Josep Prat, semblava que Mas, Ruiz i Mas-Colell, havien de posar seny i parar. Ara ho creu, per primera vegada, fins i tot una bona part de l'executiva de la federació CiU. Expressaren que s'hauria de canviar el conseller Ruiz.

En parlo amb un membre d'aquella executiva, partidari de cessar Ruiz. No creu que Mas el cessi. No el veu capaç de prendre una decisió tan greu perquè no té prou capacitat intel·lectual per fer-ho.

"Tenim una conselleria de Salut -em diu- on ningú no ha ni intentat aprendre res dels seus propis errors. Jo he parlat amb molts d'ells i he quedat esgarrifat. Quant a Mas, té aquest mateix defecte però en grau superlatiu. No l'he vist mai reconèixer que s'ha equivocat. Quan Mas salti, cosa que comença a ser un tema ben viu, caldrà una revolució intel·lectual en el si de CDC, i no veig qui la pot encapçalar".

Li argumento que l'única solució consisteix en què la ciutadania vagi adquirint arguments que acreditin que l'època Mas ha estat un desastre, en particular en sanitat i ensenyament, camps on les competències autonòmiques són absolutes. Ell em diu que hi està d'acord. Precisa que aquest moment es va acostant, però no ha arribat del tot.

Li exposo que la setmana vinent, a Girona hi haurà dades que haurien de fer pensar a tots els gironins, atès que, per sort, no tothom és tan irresponsable com per menysprear l'atenció sanitària.

En el que estem ambdós més acord és en què Mas deixarà tots els temes importants -entre ells el de la identitat de Catalunya- molt pitjor del que els va trobar. No veiem qui i quin grup de persones ho pot encarrilar, ni els anys (molts i molts) en què es podrà o podria assolir un canvi real. En síntesi, tota Catalunya es va assemblant a l'exsanitat casolana. No se m'acut res de més tràgic.