La Generalitat deu un total de 667 milions a ajuntaments catalans, consells comarcals i a altres ens locals com les diputacions provincials, segons les últimes dades de què disposa el Departament de Governació. Aquest deute és conseqüència de les estretors pressupostàries que ha travessat durant els últims anys la Generalitat, que ha estat subjecta a les limitacions de dèficit marcades pel Govern i ha hagut d'acollir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic i al pla de pagament a proveïdors per poder fer front a les seves obligacions.
A pocs dies de les eleccions municipals, el balanç de la situació econòmica dels ens locals s'ha mantingut en una situació delicada durant els últims quatre anys, ja que els seus ingressos han caigut en picat des de l'època de la bombolla immobiliària i s'han vist també condicionats pel dèficit públic.
Dels 667 milions d'euros de deute que la Generalitat acumula, un total de 408 els deu als ajuntaments, 82 més als consells comarcals i un total de 177 a un altre tipus d'ens locals, com les diputacions. Uns dels casos més preocupants és el de Camprodon, el deute del qual representa un 99,3% del seu volum ordinari d'ingressos.
No obstant això, l'atenció mediàtica entorn d'aquest debat ha estat centrada aquests anys en el deute de la Generalitat amb l'Ajuntament de Barcelona. Malgrat que les dues institucions estan governades per la mateixa formació, CiU, el govern municipal xifra el deute de la Generalitat en 114 milions, mentre que el govern català el rebaixa fins als 75 milions, segons va assegurar la vicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega el mes de març passat al Parlament. Per a l'oposició municipal, en canvi, el deute s'eleva fins als 215,2 milions, tal com va recollir la declaració que el consell municipal va aprovar amb els vots del PSC, el PP i ICV-EUiA durant una sessió extraordinària promoguda per aquests tres grups per abordar aquest controvertit assumpte.
Reducció de deute
Tot i aquestes xifres, la Generalitat subratlla que en els últims sis mesos ha aconseguit reduir el volum de deute que manté amb els ens locals en un total de 310,5 milions. Més enllà d'haver de bregar amb limitacions de despesa i de veure com la crisi s'enduia per davant promeses d'inversió com les generades per la llei de barris, promoguda pel tripartit, els municipis catalans han hagut de conviure en els últims quatre anys amb un nivell d'atur que ha posat en tensió els seus serveis socials.
L'última Enquesta de Població Activa (EPA), la corresponent al primer trimestre del 2015, situa la taxa d'atur a Catalunya en el 20,05% fins a assolir els 758.000 aturats, davant del 23,78% del conjunt d'Espanya. Unes xifres molt distants, tot i així, de la situació prèvia a la crisi durant el primer trimestre de 2008, quan l'atur se situava en 290.800 a Catalunya, una taxa de només el 7,6%.
Per províncies, Barcelona compta actualment amb una taxa d'atur del 19,58 %, mentre que el nombre d'aturats arriba a 2,2 milions, dels quals la majoria es concentra a l'àrea metropolitana, la zona més poblada i on s'ubiquen les principals empreses industrials.
Les últimes dades per comarques facilitades per la Diputació de Barcelona, corresponents a febrer del 2015, revelen que, malgrat la millora respecte als pitjors anys de la crisi, l'atur encara afecta 158.327 persones als municipis del Barcelonès; 62.448 en els del Baix Llobregat; 74.890 en les poblacions del Vallès Occidental i a 32.911 en les del Vallès Oriental, segons les dades de la desocupació registrades.
Segons l'anuari econòmic comarcal del 2014, elaborat per Catalunya Caixa, si el PIB del conjunt de les comarques catalanes va retrocedir de mitjana un 4,9% entre 2007 i 2013, el Barcelonès va ser la cinquena comarca on menys va caure, amb un 1,17%, mentre que les comarques que l'envolten van descendir molt més, fins a vuit vegades més.
Així, en aquests anys de crisi, el PIB del Vallès Occidental va cedir un 7,56%, el de l'Oriental un 8,08%, el del Baix Llobregat un 6,25% i el del Maresme va perdre un 7,44%. Fins i tot, es van produir descensos més profunds en comarques de la segona corona com el Garraf (amb un descens del 12,72%).
Ara bé, un recent informe de Comissions Obreres revela que, amb la reactivació econòmica, les comarques més altament industrialitzades de Catalunya, com les que pertanyen a l'àrea metropolitana de Barcelona, apareixen ara entre les que presenten proporcionalment una més baixa incidència d'expedients.
