L'FBI tenia fixat com a màfia el clan armeni detingut al Moianès

El grup criminal blanquejava diners de màfies de l'est amb 250 comptes bancaris i empreses falses

24.09.2015 | 07:21
La detenció es va fer en una casa de Santa Maria d´Oló.

El clan familiar desarticulat divendres passat pels Mossos d'Esquadra, acusat de blanquejar uns 30 milions d'euros de grups criminals de l'Europa de l'Est, estava fitxat com a «màfia armènia» per l'FBI, ja que diversos dels seus membres van ser detinguts a Califòrnia en els anys noranta. En roda de premsa, el cap de l'àrea de Delictes Econòmics dels Mossos, Antoni Mariscal, i el de l'àrea de Crim Organitzat, Antoni Rodríguez, van destacar la importància de l'operació, en la qual van arrestar sis membres d'aquest clan, establert en una luxosa masia de Santa Maria d'Oló (Bages) des de 2001.
En l'operació es va detenir a qui se suposa l'actual líder del clan, un home de 45 anys, el seu pare, la seva mare, el seu fill major d'edat i un nebot, així com tres testaferros i l'advocat, resident a Madrid, acusats de delicte fiscal, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. Els deu detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs, amb la prohibició de sortir d'Espanya i l'obligació de comparèixer periòdicament al jutjat, si bé el jutge de Manresa que instrueix la causa va embargar a la família armènia tot el seu patrimoni, valorat en més de 15 milions d'euros, i va precintar la seva luxosa masia i un castell de la seva propietat, per la qual cosa ara han de viure en petites i modestes cases de la seva finca. El jutge també va ordenar el bloqueig bancari de diversos productes financers de la família i va intervenir sis vehicles de gamma alta, joies per valor superior als dos milions d'euros i 500.000 euros en efectiu.

Sortida imminent del país
Els Mossos mantenen la investigació oberta per descobrir l'origen dels 30 milions d'euros il·lícits que suposadament va blanquejar aquest clan, per la qual cosa han impulsat a través del jutjat la creació d'un grup policial europeu per prosseguir les indagacions a països on operava l'entramat d'empreses fictícies que van crear, com Letònia, Alemanya, Andorra, els EUA, Luxemburg i Xipre.
La investigació es va iniciar el 2012, quan els Mossos van ser alertats per l'FBI que aquest clan figurava com a «màfia armènia» en els seus arxius policials, ja que diversos dels seus integrants -l'actual líder i els seus pares- havien estat detinguts a Califòrnia en els vuitanta i els noranta en diversos conflictes entre les màfies de l'Europa de l'Est. Els Mossos van descobrir llavors que la família, estava vinculada a un complex entramat societari d'empreses fictícies que van moure més de 30 milions d'euros procedents de diversos països, la majoria paradisos fiscals, malgrat que no tenien cap activitat real. Tot i que els membres del clan no tenen papers per residir a Espanya i mantenen la seva residència legal als EUA, el jutge els acusa de tres delictes fiscals -pels exercicis 2009, 2010 i 2011-, en considerar que haurien d'haver tributat per aquest capital a Espanya, perquè és aquí on tenen la seva residència fixa i estan escolaritzats els fills menors d'edat.
Els Mossos van haver de precipitar les detencions quan van advertir que la família havia comprat diverses propietats a Armènia, per la qual cosa van deduir que la seva sortida d'Espanya havia de ser imminent, suposadament perquè cada vegada els era més difícil blanquejar davant l'augment de controls per part de la banca. La policia catalana també va bussejar en els antecedents del clan per corroborar les seves sospites que blanquejaven diners procedents de les màfies de l'Est. A més, altres indicis vinculen la família amb la màfia russa, ja que l'any 2007 van rebre una transferència de mig milió d'euros d'un dirigent mafiós i el nom del patriarca armeni sortia a l'ordinador d'un altre dirigent.
En els casos en els quals s'ha pogut seguir el rastre dels diners, els Mossos han comprovat que, una vegada a Catalunya, el clan donava cobertura al blanqueig amb una frenètica activitat de transferències entre altres empreses de l'entramat i els testaferros, mitjançant la sobrefacturació de maquinària industrial o la realització de préstecs simulats, utilitzant per a això una estructura bancària amb més de 250 comptes corrents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema