la guspira

EL CIMENT QUE UNEIX MAS I LA CUP

04.10.2015 | 00:00
EL CIMENT QUE UNEIX MAS I LA CUP

"Com Mao va dir, "abans de construir s'ha de destruir". Per assolir la destrucció de la nostra societat i del catalanisme moderat i integrador no hi ha ningú millor que Mas".

Mentre no hi estigui forçat, Mas no permetrà que ningú altre sigui president de la Generalitat. El seu objectiu no ha estat mai la impossible i indesitjable independència de Catalunya. Sempre s'ha tractat de la seva mera voluntat de supervivència política personal. És el paradigma dominant. Es pot somniar despert. Però, com crec haver demostrat, jo m'hi nego. A les hemeroteques n'hi ha proves.
Per tant, ben probablement, Mas serà reelegit, perquè ha impedit tota altra solució, que seria molt millor, fos quina fos. Ara bé, l'espera pot durar més del que ara és mentalment sa imaginar.
Al costat de Mas hi ha un altre objectiu dominant, formalment declarat i reiterat. És el de les forces que volen destruir el règim democràtic -que anomenen "democràcia formal"- és a dir, el sistema de lliure mercat i, en definitiva, el pluralisme i la llibertat d'expressió. Ningú de la CUP ni de Podem ho refuta. Ans al contrari, ho diuen i rediuen. En això no menteixen.
Per tant, va de veres la confessada admiració d'aquesta extrema esquerra vers la Veneçuela chavista i la Grècia que volia imposar Iannis Varufakis, personatge que una amiga meva qualifica de ""xulo" piscines" i jo, del "Romeva grec". Tot plegat és bàsic i estructural.
No va de nois eixelebrats ni de "poses". Per tant, té sentit que aquesta extrema esquerra ens vulgui treure de la Unió Europa, de l'OTAN, del Fons Monetari Internacional i de tot allò que és determinant per protegir un sistema democràtic que està a la base d'Europa unida i de tota la nostra societat. Un sistema del qual es pot dir el que Churchill va afirmar de la democràcia: és el pitjor del món, exclosos tots els altres sistemes.
Fins al XX è Congrés del Partit Comunista soviètic (1956) només hi havia una teoria sobre com accedir al que CUP i Podem volen. Era una revolució violenta, sagnant. Després hi ha hagut diverses aproximacions. Ara en ells domina el que a França en diuen, fotent-se'n, "le grand soir", el gran vespre. Jo en dic una gran trencadissa. Es una visió més imprecisa del que afirmaven fins al 1956. Seria un gran mullader portant a l'aparició d'algun Messies laic. Moltes religions tenen visions comparables. Hi ha molts mil·lenarismes i determinismes, amb variats matisos. En fujo com de la pesta.
L'extrema esquerra ja sap -o hauria de saber- que el determinisme marxista del Manifest Comunista de Marx ha fallit del tot. L'han substituït per la cabòria del "gran vespre", una anada al desori generalitzat. Per arribar-hi, ningú els ofereix més garanties que Mas. Com Mao va dir retiradament i, ai las, va aplicar, "abans de construir s'ha de destruir". Per assolir la destrucció de la nostra societat i també del catalanisme moderat i integrador és obvi que no hi ha ningú millor que Mas. Ell mateix ho ha dit mil vegades. Ha afirmat i precisat que calia destruir aquell catalanisme i substituir-lo un d'enfrontament dur i continuat. Ho ha fet, ho fa i continuarà fent-ho.
Aquesta coincidència processal no pot ser substituïda per cap altra. És objectivament i matemàticament irreemplaçable. Mas ha arribat on no estava i fa el que no feia. Però ara ho té assumit i obra a gust. Viu com no pensava i ha acabat pensant com viu. Canviar tant és fàcil en aquells que mai no han tingut res al cap. Mas ni ho ha aparentat, com feia Pujol. He passant anys pensant sobre aquesta característica concreta i crec poder referir-m'hi amb rigor.
Mas i l'extrema esquerra constitueixen un matrimoni sòlid i sense alternativa. Ambdues parts ho saben. La que no era sòlida era l'entesa entre la CDC de Mas i la UDC de Duran i Espadaler. Als fets em remeto.
A més hi ha un altre singular ciment solidificant, que afecta més partits. És la voluntat d'evitar com sigui unes noves eleccions catalanes. CDC i la CUP són aquells que tenen més clar que en sortirien pitjor. En conseqüència, l'anada vers el "gran vespre", és a dir el gran caos, la gran destrucció social, continuarà tirant endavant.
Caldrà mantenir el cap clar, la memòria viva, l'anàlisi de la realitat ben alimentada, el coratge ferm, per a poder, un dia o altre, lliurar-nos d'un maleït i ben evident hòlding de destructors.
Avui això és així, si bé estem davant de partits d'aventurers que faran atzagaiades i teatralitzaran. Però el llautó està vist i revist.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema