Els barcelonins han elegit per primera vegada el turisme com el principal problema de la ciutat, per damunt de l´atur i de les condicions de treball, segons reflecteix l´últim Baròmetre de l´Ajuntament de Barcelona. Un 19% dels barcelonins opinen que el turisme és el problema més greu de la ciutat, encara que en alguns barris l´anomenada «turismefòbia» es dispara perquè consideren que viuen una saturació incompatible amb el descans o la mobilitat veïnal.

Aquestes són deu de les causes que estan motivant que a Barcelona el turisme, una de les principals fonts d´ingressos de la ciutat, s´hagi convertit en un problema greu segons l´opinió dels ciutadans:

  1. La massificació turística. Barcelona va rebre l´any passat 8,3 milions de turistes en hotels, però a aquesta xifra caldria afegir-hi diversos milers més tenint en compte l´oferta d´apartaments -legals o no- i visitants flotants que no pernocten en una ciutat de poc més d´1,5 milions d´habitants i amb prou feines 101 quilòmetres quadrats. Necessàriament, s´ha estès el turisme a barris on tradicionalment la presència de turistes no era habitual, com al Carmel, Sants o les Corts.
  2. Encariment desmesurat dels preus en els establiments situats en els barris més turístics. Prendre una cervesa en una terrassa d´una zona turística pot ser el triple de car que en un barri. Llogar un local en una zona turística multiplica per deu el preu d´un altre en un barri perifèric.
  3. La dificultat de l´accés al lloguer, ja que molts propietaris prefereixen llogar-los com pisos turístics, més rendibles i encara sense llicència per a això, cosa que encareix els lloguers per falta d´oferta per als barcelonins.
  4. Les molèsties als veïns i l´incivisme. La presència massiva de turistes causa molèsties en moltes zones. Els turistes que lloguen habitatges en edificis amb veïns fan sorolls a la nit. Altres s´emborratxen o causen problemes d´incivisme. Són habituals les queixes veïnals per turistes borratxos que es passegen despullats, per exemple, pel popular barri de la Barceloneta.
  5. La ciutadania no veu que els beneficis econòmics que reporta el turisme a la ciutat els repercuteixi en les seves vides, i els resulta incòmode fins i tot anar a passejar per les Rambles, per on transiten permanentment milers de turistes.
  6. La degradació de barris i la gentrificació en zones com la Barceloneta, el barri Gòtic o els voltants de la Sagrada Família, on les famílies estan sent expulsades per la pressió d´alts preus i lloguers disparats, fenòmens que molts ciutadans atribueixen a l´impacte turístic. Això fa, per exemple, que molts comerços tanquin i es converteixin en botigues de souvenirs, restaurants o locals pensats per a turistes.
  7. El massiu lloguer de bicicletes, patins a motor i segways i la presència de grups organitzats que es mouen en aquests vehicles per la ciutat. Algunes bicicletes de lloguer ocupen zones d´aparcaments públics restant places als residents. L´Ajuntament de Barcelona s´ha vist obligat a aprovar una ordre per regular la circulació d´aquests vehicles llogats pels turistes o usats per grups organitzats.
  8. La sobreocupació del transport públic amb grups de turistes que utilitzen metro i autobús per desplaçar-se als llocs més turístics, com els autobusos de les línies 24 i 92 al parc Güell, sempre saturat i a vegades fins i tot impossible d´accedir per als veïns. En algunes parades de metro, com la Barceloneta (L4) o Liceu (L3) es produeixen sovint embussos de viatgers en els accessos.
  9. La denúncia que la plataforma de lloguer de pisos turístics Airbnb no comprova que els pisos que lloga disposen de llicència turística i el frau detectat per llogaters que relloguen l´habitatge en aquesta plataforma sense permís del propietari.
  10. La precarització de l´ocupació vinculada al turisme, on són habituals els salaris mileuristes. El cas més flagrant és dl de les cambreres d´habitacions d´hotels, que s´han constituït en la plataforma «Les Kellys», per denunciar que només cobren 2,5 euros per cada habitació que netegen.