El director general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, es va acollir ahir al seu dret a no declarar quan els agents de la Guàrdia Civil que l'interrogaven com a testimoni pels preparatius del referèndum de l'1-O li han comunicat que la seva situació passava a ser la d'investigat.
Segons van informar a Efe fonts pròximes al cas, Clotet ha estat interrogat avui per la Guàrdia Civil en relació amb la gestió econòmica i el manteniment del web del Pacte Nacional pel Referèndum, en el marc de les seves tasques com a policia judicial en la investigació oberta pel titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona sobre l'1-O.
A mitja declaració de Clotet, els agents van interrompre l'interrogatori, en considerar que les seves respostes el podien incriminar, i li van comunicar que passava a tenir la condició d'imputat en la investigació policial, a l'espera que el jutge acabi validant la seva imputació en la causa judicial.
Els agents van permetre llavors que entrés a la sala d'interrogatoris l'advocada de la Generalitat, que havia acompanyat Clotet a les portes de la comandància de la Guàrdia Civil.
Va ser llavors quan, en presència de l'advocada i ja com a investigat policialment, el director general de Comunicació de la Generalitat es va acollir al seu dret a no declarar, i es va limitar a signar l'acta de l'interrogatori i va abandonar la comandància de la Guàrdia Civil, cap a les 11.30 hores del matí.
El director de Comunicació es va dirigir llavors cap al Parlament de Catalunya -que aquesta setmana celebra l'últim ple abans de la parada estiuenc-, on el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Presidència, Jordi Turull, van escenificar el suport al seu càrrec de confiança caminant amb Clotet davant les càmeres pels passadissos de la cambra fins a l'entrada a l'hemicicle.
Elena mostra el seu «malestar»
El que fos portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, va abandonar la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, a Barcelona, després de declarar davant els agents com a testimoni durant poc més d'una hora.
En sortir, va assegurar a la premsa que, a diferència dels alts càrrecs del Govern que han passat pel pateix episodi, ell no té la condició d'investigat policial. Però tot i això, va voler demostrar el seu «malestar» perquè la Guàrdia Civil estigui actuant així amb ell i amb altres. En aquest sentit, va denunciar «l'ús dels instruments de l'Estat per perseguir la dissidència política» per part del govern espanyol i «altres poders», cosa que ha considerat una «actitud inacceptable».
És per això que va cridar a la ciutadania a «dir prou» i mantenir-se «enfrontat i combatiu, es pensi el que es pensi». Per últim, va voler també reclamar al govern d'Espanya «que dialogui amb la societat catalana» per solucionar el «conflicte polític» i permetre el vot en un referèndum.
Just després d'abandonar les dependències de la Guàrdia Civil, Joan Ignasi Elena va acceptar fer declaracions davant els periodistes per manifestar enèrgicament el seu «malestar» per la situació viscuda.
«Per a qui actua la policia?»
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va qüestionar la legalitat d'investigar el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) per part de la Guàrdia Civil després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi dit que el jutjat d'instrucció 13 no ha ordenat les diligències sinó que es tracta d'investigacions de la «policia judicial».
Ho va fer a través d'un a piulada a les xarxes socials: «Investigar el PNR dient que es fa per ordre d'un jutjat que diu que no ho ha ordenat, això en quina llei surt?». Un altre membre del Govern, el conseller de Justícia, Carles Mundó, va considerar «urgent» saber «per ordre de qui actua» la Guàrdia Civil.
