Diversos alcaldes han anat responent a la Fiscalia Superior de Catalunya la instrucció que obliga les policies locals a fer funcions de policia judicial en relació a actes relacionats amb el referèndum de l'1-O. En la majoria de casos, l'escrit dels alcaldes és una proposta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) en què reclamen deixar sense efecte aquesta instrucció. Consideren que l'ordre és «irregular», ja que s'atribueixen a les policies locals «funcions de policia judicial que no els corresponen».

Els primers alcaldes que s'han adreçat a Fiscalia són, entre d'altres els de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa; Vic, Anna Erra; Vilassar de Dalt, Xavier Godàs; Tortosa, Ferran Bel; Figueres, Marta Felip, Girona, Marta Madrenas, o Palamós, Lluís Puig.

El recurs fa esment a l'acord de la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial, en que s'explicita que només aquelles policies locals de grans ciutats que tinguin signats convenis amb el Ministeri de l'Interior podran actuar com a policia judicial en casos de faltes i delictes de poca gravetat. En aquest sentit, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va remarcar que la primera obligació de la Policia Local és «garantir l'ordre públic» i varetreure a la Fiscalia que ordeni actuacions contra l'1-O: «Tenim moltes tasques a fer a les nostres viles i ciutats com per tenir destinada la policia local en aquest moment a retirar pancartes i a retirar la veu a la ciutadania».

A Mataró, després de diverses intervencions de la Policia Local en actes d'ERC i la CUP a la capital del Maresme, l'Ajuntament va reiterar que els agents «actuen a instàncies dels Mossos i per indicacions de la Fiscalia» des del 14 de setembre, quan els Mossos van lliurar la instrucció als responsables de la Policia Local. De la seva banda, l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, va considerar que la fiscalia s'ha «extralimitat», el mateix que va explicar ahir el de Palamós, Lluís Puig