17 de febrer de 2018
17.02.2018

Llarena rebutja la petició de Forn d'ampliar la causa del procés contra Trapero

El magistrat considera que encara no hi ha raons perquè l'exmajor dels Mossos sigui investigat al Tribunal Suprem

17.02.2018 | 01:34

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa pel denominat procés sobiranista, va rebutjar la pretensió de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn (a la presó provisional) d'acumular a la causa l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, investigat en l'Audiència Nacional per un delicte de sedició, en considerar que ara mateix és «exorbitant».

És la segona vegada que el magistrat instructor es nega a ampliar la causa contra Trapero. Aquesta mateixa sol·licitud es va fer per part de la Fiscalia (que també va demanar la imputació del 'número dos' de l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, Josep María Jové), però el jutge Llarena va contestar a la fi de gener que ja prendria aquesta decisió «al seu moment».

El magistrat subratlla en un acte datat ahir que no concorren raons en aquest moment per estendre el procediment que s'instrueix en el Tribunal Suprem contra aquelles persones que van prestar la seva col·laboració en l'execució del pla estratègic de celebració il·legal del passat 1 d'octubre, com serien els responsables dels Mossos d'Esquadra, que depenien «orgànicament i funcionalment» de l'exconseller.


Al·legacions de Forn

Forn va al·legar en un escrit dirigit al jutge Llarena que tenir dos procediments oberts relacionats entre si en diferents tribunals genera una «duplicitat processal» i indefensió. Per tant creu que l'acumulació en el Suprem de la que investiga la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela és «catedralícia». No obstant això, Llarena va respondre que el seu dret de defensa no es troba afectat perquè el que s'acorda en altres procediments pot interessar-li que es «repliqui» en la causa oberta en el Tribunal Suprem.

En aquest sentit, explica que l'extensió del procediment contra les persones que van col·laborar amb el pla estratègic «ideat i impulsat pels responsables polítics i socials» resulta «exorbitant».


El paper dels Mossos l'1-O

Algunes de les gravacions de l'emissora interna dels Mossos d'Esquadra evidencien que les diverses patrulles de seguretat ciutadana desplegades l'1-O als col·legis electorals de Barcelona no van utilitzar la força en cap moment per endur-se les urnes o les butlletes. Els agents a peu de carrer van transmetre a la central que l'ambient en molts col·legis era «lúdic i festiu» i en molts d'ells hi havia entre 250 i 300 persones a l'exterior que feien impossible una intervenció forçosa de la policia.

Paral·lelament, Llarena va citar a declarar com a testimoni l'actual cap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López Navarro, el proper 26 de febrer, a les 09.30 hores, per donar la seva versió sobre l'operatiu policial preparat per a la celebració del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre. L'exconseller d'Interior Joaquim Forn (a la presó provisional) va sol·licitar en un escrit al magistrat que cités a declarar el cap dels Mossos i a altres tres alts comandaments de la policia autonòmica perquè creu que els seus testimonis seran valuosos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema