El funcionament policial català

El cessament de Piqué està en la línia d´enfortir el comandament polític dels Mossos, amb un predomini de persones de procedència i ideologia comunista. El pes dels comandaments interns al cos està sent continuadament debilitat, com va mostrar la recentment desaparició del càrrec de major. Cap font pot imaginar que en cap altre país democràtic hi pugui haver una policia amb una dependència jeràrquica tan directa del poder polític.

Ve a ser com si el Govern espanyol decidís suprimir els generals i els coronels de l´Exèrcit, per aconseguir que els tinents coronel rebessin les ordres directament dels directors generals del Ministeri de Defensa, que són càrrecs polítics . Cal afegir que, a més, els càrrecs polítics que ara dirigeixen els Mossos han fet una carrera molt ràpida. Tenen una formació inferior a la dels membres del Cos Nacional de Policia espanyol i estan infinitament més marcats per la seva cohesió política, en concret marxista.

Un inspector del Cos Nacional de policia espanyol fa oposicions durant un any, després ha de dur a terme un curs d´un altre any, al qual s´afegeix un any de pràctiques. En canvi, les oposicions d´un mosso duren sis mesos, el curs només quatre mesos i les pràctiques solament entre tres i quatre mesos. A més, dins els Mossos es practica l´anomenada «dispensa de grau» segons la qual es pot deixar de banda l´exigència, anunciada molt emfàticament, d´una diplomatura o una llicenciatura universitàries per assolir els graus superiors. La valoració de la superioritat esdevé cabdal, en base a un PGA (Pla General d´Avaluació) que usa conceptes tan subjectius com «predisposició per la feina».

El cessament de Piqué va fer que una font dels Mossos manifestés a aquest diari «hi haurà d´haver una catarsi, un trasbals, perquè la degradació del cos i del funcionament dels Mossos fan que, pels polítics, ja comenci a no ser rendible, o fins i tot perillós, obviar aquesta realitat . La merda ja no cap sota la catifa».

Gairebé no hi ha dia que no aparegui una notícia desastrosa per a la imatge dels Mossos. Dijous es va informar que les denúncies per racisme contra els Mossos es van multiplicar per vuit el 2006. Ahir, a més de la destitució del comissari Piqué, es va informar que a Catalunya el nombre de motoristes morts en carretera s´ha multiplicat per quatre en només dos anys. Ves per on, es va voler matisar dient que era degut al fet que ha fet bon temps. O sigui que cal que plogui ( cosa que a molts sembla que generaria encara més accidents) o bé despolititzar i professionalitzar la direcció policial catalana.

Pel que fa a la presència territorial una font policial m´informa que al complex barri de Ciutat Vella a Barcelona hi havia quatre mòduls policials del ja retirat Cos General de Policia, on s´atenia a les feines habituals ( detinguts, denúncies) mentre que ara en el mateix barri només hi ha una comissaria dels Mossos. En aquest mateix barri, abans anomenat «xinès», una font em diu que hi ha torns amb només dos mossos dedicats a investigació, nombre inferior al que hi havia amb la policia estatal.

Una altra font va comunicar-me un document on es comptabilitza amb molt detall la manca d´agents a la regió policial de Ponent ( comarques de Lleida). En aquesta demarcació els dirigents de la conselleria diuen que falten només uns quaranta mossos. Però el document ho rebat de ple.

Resulta que en aquella regió policial hi manca el 33,8 dels agents previstos. Traduït en números, hi ha desplegats 786 agents dels 1.180 previstos. Manquen 394 agents. O sigui que: Seguretat en les terres de ponent, adéu. Com que en aquella zona els mossos són particularment contraris a efectuar més hores extres, n´hi han d´enviar de Tarragona i Girona. Alguns d´ells no coneixen gens la zona. Policies locals i també mossos lleidatans expliquen anècdotes al·lucinants. De bona entesa, ni cinc.

Com ja es va exposar, Espanya té un dels percentatges més alts d´Europa de policia per habitant. Unes fonts diuen que tenim l´índex més alt i altres afirmen que podria superar-nos una mica Itàlia.

En canvi, totes les fonts dels Mossos o de policies locals consultades coincideixen que avui el territori està molt menys protegit que abans, essencialment per una mala gestió dels recursos ja disponibles. En zones rurals, en funció de la població, pot donar-se el cas de no haver-hi més que un o dos cotxes per comarca (normalment centrats en la seva capital) mentre que la desaparició de les modestes cases caserna de la Guàrdia Civil en els petits pobles ha representat una regressió important quant a seguretat.

En el cas de comarques dels Pirineus lleidatans hi ha continues deficiències en les comunicacions per radiotelèfon policial. Aquest problema de comunicacions també es dona en zones urbanes. Fa que els Mossos donin el número del seu mòbil quan van de patrulla, no solament perquè així eviten ser escoltats sinó també pel mal funcionament dels radiotelèfons.

Incomprensiblement, la central de comandament i comunicació de les patrulles urbanes de Barcelona està situada a Sabadell. Tothom me n´informa rient. Per no plorar.

El clima general dins els Mossos és fàcilment apreciable parlant-los-hi o consultant pàgines web. Alguns joves encara conserven una certa empenta, cada dia més reduïda pel pes omnipresent de la politització. Com no són cecs cada dia veuen més i millor que el pes polític partidista supera la professionalitat.

Un jove em diu que havia volgut presentar-se a un concurs de promoció interna, pel qual tenia capacitat, atesa la seva feina abans de ser policia. Un veterà li va dir: «T´aconsello que no et presentis si abans no obtens el vistiplau de la cúpula. Però, en tot cas, si ho fas, no exposis els teus coneixements, perquè els que duen a terme aquest tipus de feina tindrien por que tu veiessis com la fan ells: molt malament i sense entendre-hi res».

Demano a un mosso si la delinqüència augmenta o disminueix. Amb un bon sentit de l´humor, em contesta: «Jo t´haig de dir que baixa. Però si ho demanes al botiguer de la cantonada et dirà que puja. Jo em crec el botiguer».

Afegeix que les dades de referència de delinqüència de l´any passat es varen elaborar a partir dels mesos de juny, juliol i agost. Les de juny eren relativament normals, però el juliol es van desplegar 1.200 mossos, cosa que va fer baixar les dades i finalment l´agost baixen els delictes o bé afecten turistes que no denuncien tant com els autòctons. Em va reiterar una política de dificultar o fer difícil la presentació de denúncies, amb la finalitat de voler fer creure que la delinqüència no creix, cosa que no és certa.

El desgavell és tan gros que ja afecta les instal·lacions , malgrat tractar-se d´un cos nou i amb edificis molt cars. En efecte, la Comissió de Relacions amb l´Administració de Justícia del Col·legi d´Advocats de Barcelona acaba d´instar i aconseguir «tancar els locutoris on es pren declaració als detinguts (en la gran comissaria dels Mossos d´Esquadra a travessera de les Corts de Barcelona) davant l´estat de deixadesa i olors que presentaven, essencialment per manca de ventilació».

El mateix Col·legi afegeix que «no seran reoberts fins que reuneixin totes les condicions higièniques necessàries per prendre declaracions de manera digne i puguem realitzar la nostra feina en condicions adequades». L´edifici té molt pocs anys.

Tot plegat ha obligat a reiterar una mateixa pregunta a moltes fonts: Joan Saura i sobretot Joan Delort, secretari de Seguretat Pública i home clau, són conscients que han de canviar de rumb?

La resposta a ha estat unànime, no. «Tenen - precisa una font- una absoluta certesa ideològica. Els fets reals no els interessen. Continuaran muntant tallafocs, a base d´impedir l´anàlisi de la realitat a força de plantejar proclames desorientadores, com donar places de mosso a immigrants i crear més i més comitès que, de fet, són com un mil fulles destinat a reforçar el seu poder polític i tapar la seva incapacitat evident».