Blanes, plaça Onze de Setembre. És el primer divendres del mes de novembre i són dos quarts de vuit del matí, una hora en què normalment surt tota la família de casa, uns a comprar al mercat, d'altres a treballar o a fer gestions, i els fills al col·legi o a l'institut.

En baixar les escales que van de l'avinguda de la Pau a la plaça, veig una increïble pila de gent formant part d'una filera. Estan fent cua per demanar hora per ser atesos a les oficines de l'atur, de l'INEM. És la viva imatge de la crisi, mai vista des de que varen instal·lar aquest servei a la plaça: centenars de persones, gent jove, gent gran, homes, dones, molts d'ells immigrats, formen una cua d'uns 200 metres de llargada.

Blanes, considerada una ciutat dormitori per la quantitat de gent que es trasllada a treballar als pobles dels voltants, o els polígons industrials propers com ara el d'Hostalric o Maçanet, i a d'altres indrets com Barcelona. Però són els pobles veïns de Malgrat, Tordera i Lloret de Mar els que acullen i donen més llocs de feina als blanencs. La feina en l'àmbit local la generen actualment el sector dels serveis i el turístic i hoteler, tenint en compte que l'activitat de la construcció, fins ara molt important a Blanes, està enfonsada com a tot arreu, i el sector industrial cada cop és més reduït.

La crisi financera mundial i la crisi econòmica estatal està destruint milers de llocs de treball. Moltes petites i mitjanes empreses, en aquelles on tothom té treballant un familiar, un amic, un veí o un conegut, estan reduint plantilla dràsticament o tanquen portes per sempre.

Una altra imatge ben paradigmàtica de la crisi que trobem en l'àmbit local és la que pateix el sector del comerç a Blanes. Tan sols cal fer una volta pels carrers principals i veure l'oferta de locals comercials que hi ha disponibles, tant per comprar com per llogar. Desenes d'aquests locals tancats fa tan sols quatre dies eren immobiliàries. N'hi ha algunes que s'havien reconvertit en locutoris, o ho seran aviat. Altres locals comercials, millor situats, si estan a la venda tan sols les entitats financeres com caixes i bancs poden fer-se càrrec, ara per ara, del preu que se'n demana.

Botigues tradicionals de tota la vida, que donaven personalitat pròpia al comerç de la vila o del barri, han passat a millor vida. Ara a poc a poc el paisatge comercial dels nostres carrers s'està transformant: locutoris, minisupermercats, botigues de tot a 100 són, sembla ser, els que estan més ben preparats per sacrificar-se i fer front a la crisi.