Com el 26 de desembre de fa 4 anys el devastador tsunami va arrasar el sud-est asiàtic, Les Waligora recorda el dia de Sant Esteve d'aquest any. Ell i la seva família vivien en un vaixell de 18 metres d'eslora i tres pisos al port de Portbou des de feia sis mesos fins que, la llevantada de la setmana passada, "ens ho va prendre tot". Ara, reclamen responsabilitats al Consorci del Port del municipi i ?exigeixen que se'ls pagui una indemnització perquè "poguem recuperar la nostra vida".
En Les viu amb la seva dona, Martine, els seus quatre fills, Lilly, Lea, Lou, l'Enzo i el seu gos, Pirate, des de fa sis mesos al municipi costaner. Van comprar la desfortunada embarcació a Mallorca i van decidir traslladar-se a Portbou. "Vivíem a Côte d'Azur (Niça) però havíem voltat pel món en vaixell durant anys i quan van decidir parar, els nostres fills ens van demanar tornar a viure al mar. Ho vam vendre tot, casa, cotxes i vam emprendre aquesta aventura", explica resignat Les. El temporal del passat 26 de desembre, però, es va endur tots aquests somnis i, ara, la seva "casa" es troba sota les aigües del Port del municipi. "No tenim res, ni tan sols ens vam poder endur les sabates", insisteix.
Pocs dies després d'aquests tràgics fets, el cap de la família assegura que agraeix profundament la solidaritat dels habitants de Portbou que els van oferir menjar i roba però critica durament la gestió municipal i del Consorci del Port, a qui culpa de "deixar-nos abandonats i, si no hagués estat per dos mariners, en Joan i en Toni, podríem haver mort". Segons ell, tot va anar molt de pressa però recorden que les onades van començar a passar per sobre del dic de contenció del port i que, en veure que ningú va venir a ajudar-los, "la meva dona va trucar a la nostra família de França i ells es van haver de posar en contacte amb les autoritats espanyoles. Finalment, aquests van avisar els bombers. Com és possible que les costes franceses estiguessin en alerta i aquí ningú mogués un dit?", es pregunta.
Quan l'espigó de formigó on es trobava amarrat el seu vaixell es va despendre, va començar a donar-li cops que van provocar el seu enfonsament. "Les ones ens passaven pel damunt, queien pedres i allà no hi havia ningú", diu Les.
Un dels mariners que els va evacuar de l'embarcació, en Toni, la dona del qual ostenta la pensió Juventus del municipi, els va oferir l'espai per viure temporalment. "Li donem les gràcies de tot cor, si no hagués estat per ells, no sé que hauríem fet", insisteix Les.
El divendres a la nit, però, "després d'una forta discussió amb l'alcalde, Antoni Vega, ens va permetre estar-nos en un apartament" proper al consistori, tal i com ja havien assegurat des del consistori que estaven estudiant. De fet, el primer tinent d'alcalde, Joan Gubert, va assegurar que es plantejaven pagar el lloguer d'un pis durant un mes.
Waligora assegura que, fins que la situació no se solucioni i els paguin una indemnització, "no abandonarem Portbou perquè no tenim on anar i, si no és així, els denunciarem".
No podran tornar a l'escola
D'altra banda, la família es mostra molt decebuda amb Vega. "Anem cada dia a menjar a un restaurant on ens anoten el deute per quan ho poguem pagar i ahir vam trobar papers pel poble on l'Ajuntament deia als veïns que obria un compte corrent perquè ingressessin diners per ajudar-los. Estic indignat, nosaltres no hem demanat res i si algú ens ha de pagar alguna cosa, són els responsables que un fet així hagi pogut succeir", recrimina Waligora.
Amb tot, la família assegura que la seva embarcació duia dues tones de combustible i que "ningú ha fet res per treure-les de dins, és que no tenen por del que pugui passar? El vaixell està exactament igual que el dia que es va enfonsar, no han mogut un sol dit", insisteix.
Avui els seus quatre fills, de 6 i 7 anys, havien de tornar a l'escola de Cervera -on estan escolaritzats- "però no hem pogut comprar ni el material ni els llibres així que de moment, ells tampoc podran tornar a la normalitat", sentencia Les.
