Com s'inicia la seva vinculació amb la Creu Roja?

Ja fa quinze anys. Un grup de dones vam començar, conjuntament, dins l'àrea de Benestar Social de la Creu Roja i, des del primer dia, ens vam entrendre molt bé i vam formar un equip molt maco. Recordo que, aleshores, la presidenta de l'entitat dins l'àmbit figuerenc era Maria Terrades. En aquells moments la nostra feina consistia, per exemple, en portar aliments a domicili o en fer visites a l'Hospital de Figueres als pacients que no tenien família. Posteriorment, a partir del 2000 vaig ser nomenada presidenta substituint Eduard Puig i estic aquí encara .

Però la seva relació amb l'entitat també és dins l'àmbit gironí i, fins i tot, nacional.

També sóc presidenta de Creu Roja a escala provincial i vocal del comitè nacional.

Quina evolució ha viscut l'entitat dins l'àmbit comarcal durant els darrers quinze anys?

Sense cap mena de dubte un dels canvis més importants va ser el deixar de fer el transport sanitari amb les nostres ambulàncies. Hi havia moltes persones de la Creu Roja que hi estaven vinculades, el cop va ser dur i encara hi ha enyorança d'aquell servei. El concurs del transport sanitari va ser el mes de juliol del 2000 i, tot i que ens hi vam presentar, la concessió es va atorgar al Consorci del Transport Sanitari de Catalunya. Aquesta situació ens va ?obligar a adaptar-nos perquè érem i som molt més que el transport sanitari.

Cap a on es van dirigir els nous serveis de la Creu Roja de Figueres?

Des d'aleshores les ambulàncies s'utilitzen per a serveis preventius, per a emergències i per realitzar el transport adaptat, un servei molt necessari que es fa per portar persones als centres de dia com l'Hospital de Figueres o l'Altem. En definitiva, Creu Roja sempre hi és per anar quan d'altres no hi arriben, per tal d'ajudar la gent més vulnerable.

A banda del transport, quins altres serveis destacaria?

Hi ha molts àmbits d'actuació que van des de l'atenció als immigrants, passant pels plans d'ocupació, la teleassistència o els serveis a la presó de Figueres.

La crisi econòmica actual està provocant que hi hagi més persones que els demanin algun tipus de suport ?

En primer lloc voldria destacar que en els darrers quinze anys s'ha viscut una millora molt important dels serveis i de l'atenció que, a escala municipal i també comarcal, es poden donar. Ara també hem de tenir en compte que hi ha molta més gent que necessita ajuda. Nosaltres, com a Creu Roja, no estem notant un augment important de demandes d'ajuda, però també hem de tenir en compte la millora dels serveis que ofereix l'Administració i que provoca que moltes persones ja no hagin d'arribar a nosaltres.

Els immigrants són el sector de la societat que més necessita el suport de la Creu Roja?

És una comunitat que en molts casos està desprotegida, però no és l'única que s'apropa a la nostra entitat. Hi ha famílies del país, que tenen una hipoteca i que han vist com s'han quedat sense feina i que tenen dificultats per portar menjar a casa. L'immigrant està acostumat a viure amb pocs diners, però la resta de la societat no sap com fer-ho. En aquest sentit, sí que hem notat demandes de gent del país per tal que els fem arribar algun tipus d'aliment.

L'augment de serveis que contínuament incorpora la Creu Roja també ve acompanyat per un increment dels socis i voluntaris?

Voldria agrair que tot i que, periòdicament, augmentem les quotes dels socis, cada vegada som més. Sense anar més lluny, a Figueres, ja arribem als 2.100 mentre que, dins l'àmbit gironí, la xifra s'enfila fins als 21.730. Tampoc no em voldria oblidar dels voluntaris, sense els quals no seria possible dur a terme molts dels nostres serveis. A Figueres, a hores d'ara, són uns 118, tot i que a escala comarcal, quan sorgeix una necessitat puntual, aquesta xifra es pot arribar a multiplicar.

Com veu el futur de l'entitat?

Simplement continuar amb la línia actual, oferint el nostre suport als sectors de la societat que estan més desprotegits. Figueres està creixent molt i això suposa un increment continu de les persones que tenen serioses dificultats per necessitats tan bàsiques com l'alimentació.