Si els humans estem preocupats per l'extensió de la grip A, les alzines sureres també tenen la seva pròpia epidèmia. Es tracta de l'Escaldat, una malaltia causada per un fong que parasita els arbres i que pot provocar la seva mort. Des dels anys 80, aquesta malaltia està estesa per les zones productores d'alzina surera de tot el Mediterrani, que a Catalunya, però, es troba especialment a les comarques gironines.

Les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès i la Selva són productores d'alzines sureres. Per això, l'entitat per a l'estudi i la conservació de la sureda (Suber) ha alertat que cal fer alguna cosa. En aquest sentit, defensa la necessitat de promoure la certificació Forest Stewardship Council, que garanteix una explotació sostenible dels boscos. A Girona encara no existeix cap d'aquests ?certificats, ja que de moment, segons Suber, els empresaris no han mostrat mai cap interès per obtenir-lo.

Segons l'Institut Català del Suro (ICS), l'Escaldat és una malaltia provocada per un fong anomenat Diplodia Corticola, que ataca els arbres un cop estan pelats, provocant-los una espècie de xacres sobre la superfície. La malaltia provoca la mort dels vasos conductors de la saba i els teixits regeneradors de l'arbre, per la qual cosa no pot tornar a crear el suro que el protegeix. A més, les lesions d'aquest fong provoquen la pèrdua de fulles i el debilitament de les branques.

L'Escaldat, com la grip A, pot ser una malaltia mortal o simplement una anècdota. L'alzina surera té capacitat de defensar-se ella mateixa si rep un atac lleu aïllant el fong. En canvi, si l'atac és més sever, l'arbre pot morir en un període de sis a vuit mesos des de la seva infecció.

A diferència de la grip A, però, l'Escaldat, segons informa el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, està controlat, tot i que Suber assegura que està bastant repartit per tot el territori. Això sí, ni l'ICS, ni Suber, ni la Generalitat tenen xifres oficials de quina és l'afectació exacta en hectàrees.

Tampoc ningú disposa de dades sobre les pèrdues econòmiques que suposa la malaltia. La raó d'aquest "secretisme" en aquests dos aspectes és que, per una banda, les administracions estan més interessades a trobar un mètode efectiu i definitiu per eradicar aquesta malaltia, i per l'altra, que als productors de suro els suposa molta més "competència" el suro sintètic, que no pas el que puguin perdre per l'Escaldat.

Les alzines sureres també tenen el seus "paracetamols" per combatre l'Escaldat. Es tracta del Metiltiofinat, un fungicida que s'utilitza en el moment que es pela l'arbre. L'equip de retirada del suro està format normalment per l'individu que pela, i un que tot darrere va "pintant" l'escorça retirada amb el fungicida barrejat amb colorant, perquè així es distingeixi quins arbres estan tractats i quins no.

Aquest fungicida s'utilitza des del 2004, ja que abans de l'any 2003 els arbres eren tractats amb benomil, un agroquímic cancerigen que la Unió Europea va prohibir.

Dins els intents per protegir les alzines sureres i aconseguir explotacions forestals sostenibles també hi ha la campanya Corcho sí, alcornocales vivos, que promou Adena amb l'ICS, la Red de Territorios Corcheros (Retecork) i l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya (Aecork).