Experts preveuen alts nivells de pol·len a Girona com a conseqüència de la pluja

La primavera està sent complicada per a les persones al·lèrgiques. Ja a l’inici, tot i que amb la sequera es podia pensar que els nivells de pol·len baixarien, la realitat va ser justament la contrària, perquè les plantes van començar a florir abans d’hora i van generar grans quantitats de pol·len. Fins a tal punt que els diferents captadors repartits arreu de Catalunya van superar les mitjanes històriques registrades des del 1994. 

A mesura que la primavera ha anat avançant, hi ha hagut pics de pol·linització de diverses plantes, com ara el plàtan i el pi. Però després de les pluges de la setmana passada estan proliferant les gramínies, un tipus d’herbàcies que es caracteritzen per produir grans quantitats de pol·len que afecten molt les persones al·lèrgiques. Entre les gramínies hi ha espècies silvestres i espècies cultivades, és a dir, els cereals com ara l’arròs, el blat, la civada, l’ordi, el sègol i el blat de moro. 

Normalment,a Girona la distribució del pol·len d’aquestes herbàcies comença a créixer a principis de maig i s’allarga ben bé fins a l’inici de l’estiu. De fet, segons les previsions de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), la predicció d’aquesta setmana és que a Girona aquest tipus de pol·len assoleixi un nivell mitjà amb tendència a l’alça. 

La XAC cada setmana publica les previsions de concentració de pol·len d’un total de 21 espècies de plantes diferents detectades en les nou estacions catalanes. En el cas de Girona, segons les previsions d’aquests dies, se situa entre els punts amb més plantes que generen uns nivells mitjans, alts o màxims de pol·len. Entre aquestes plantes hi ha la parietària, que té un nivell de pol·len i risc d’al·lèrgia catalogat amb el nivell 4 (màxim) des de fa setmanes, amb la previsió que encara es mantingui en el pic més alt. Es tracta d’una herba semblant a l’ortiga que creix a murs i parets, també entre roques i en zones amb molt poc sòl.

Seguidament, el roure i l’alzina són les altres espècies que també tenen una pol·linització «màxima», també amb tendència a mantenir-se així.

A continuació, hi ha el nivell 3, catalogat com a «alt». En aquest llindar hi ha el plantatge, amb tendència a estabilitzar-se. Creix en prats secs i conreus recentment abandonats; té unes fulles allargades amb els nervis molt marcats.

En el nivell 2, que és mitjà, a part de les gramínies hi ha l’olivera, que també té una tendència a l’alça, i el gènere Cladosporium, amb tendència a estabilitzar-se. Aquest darrer és el conjunt de fongs de tipus floridura més comú de l’interior i l’exterior de les cases. Les espècies d’aquest gènere produeixen colònies de color verd i marró.

Finalment, la majoria d’espècies estan en el nivell 1, que correspon al baix. Entre les més conegudes hi ha el llentiscle, la morera, el pi, el plàtan, el xiprer o el salze. Les espècies que estan en nivell 1 i que encara aniran més a la baixa són el bedoll, la morera, el plàtan, el pollancre i el xiprer. El freixe és l’única espècie de planta amb nivell 0 o «nul».

Les malalties al·lèrgiques són una preocupació de salut pública per l’impacte en la demanda. La Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC) calcula que un 25% de la població pateix rinitis i un 12% asma al·lèrgica, provocades majoritàriament pel pol·len. 

Subscriu-te per seguir llegint