Tot pressupost municipal ha de garantir, en primer lloc, els sous del funcionariat però disposar d'una plantilla amb més empleats dels necessaris significa haver de pagar més del compte, la qual cosa força els Ajuntament a reduir la partida econòmica per a projectes, ajudes socials o inversions. I això any rere any. És per aquest motiu que l'Ajuntament de Blanes ha encarregat la realització d'una valoració de llocs de treball que servirà, entre altres coses, per observar si la plantilla està "sobredimensionada o mal estructurada".

L'alcalde de la població, Josep Trias (CiU), és clar quan afirma que al llarg dels últims anys, "fruit de la bonança econòmica", s'han creat al consistori un "18% més de llocs de treball" i no descarta haver de prendre "mesures impopulars". "Si la plantilla està sobredimensionada és un deure retallar-la", apunta.

Les dades de la darrera enquesta de població activa dóna la raó a l'alcalde en indicar que des del juny de 2008 fins al juny de 2009 el nombre de funcionaris va augmentar en 109.300 persones (23.300 només a Catalunya) arribant així als 3.051.100 empleats públics a tot Espanya.

Enfrontament amb empleats

El fet que el regidor d'Hisenda Joan Burjachs (CiU) anunciés en el darrer ple municipal la intenció de realitzar una valoració dels llocs de treball ha suposat una nova fricció amb alguns dels empleats públics que reclamen l'aplicació dels acords signats en la Mesa de Negociació del passsat 20 de gener.

Precisament els acords recollien, entre altres aspectes, fer aquesta valoració de llocs de treball però els funcionaris demanaven que s'apliqués de seguida malgrat que l'alcalde reconeix que la delicada situació econòmica del consistori tan sols permet aplicar els pactes de forma progressiva i prioritzant-ne les necessitats més urgents, com la valoració.

De totes maneres, Trias defensa la postura del govern (CiU, PDB, PP) en aquest afer al·legant que els documents signats "són preacords, és a dir, intencions i no compromisos ferms". S'escuda afegint que no han estat aprovats ni en Junta de Govern ni en un ple municipal.

El batlle ha aprofitat per explicar algunes qüestions de legalitat que han impedit aplicar la totalitat dels acords i pels quals encara avui s'està negociant.

Un exemple són les 107 hores addicionals que tenien dret a realitzar alguns empleats del consistori mentre que d'altres no en podien fer cap. Per tal d'aconseguir un repartiment equitatiu d'aquesta borsa d'hores els sindicats van proposar que tots els empleats poguessin teballar 53,5 hores addicionals per uniformitzar les jornades complementàries i evitar que uns tinguin més drets que altres. Com explica Trias, "això no es podia fer perquè no estava recollit en el conveni marc". Problemes com aquest són els que encara cal solucionar entre ambdues parts: govern i sindicats.