Protegir zones d'alt valor natural i paisatgístic de les comarques gironines que estan fora de les figures de control. Aquest és el principal objectiu d'un catàleg que inclou 221 paratges que, segons la Diputació i l'Associació de Naturalistes de Girona, s'haurien de protegir i encara no ho estan. En total, el document inclou més de 260.000 hectàrees de gran valor de les 590.213 que conformen la demarcació, i també demana la requalificació de diverses zones urbanitzables. L'objectiu és ara que els ajuntaments tinguin en compte aquests espais a l'hora de plantejar-ne el creixement urbanístic, ja sigui pel seu valor com a connectors biològics, com a zones de transició entre natura i nucli urbà o bé perquè constitueixen espais amb gran potencial que cal preservar.

El document, que Diputació i Naturalistes van presentar ahir a Vilanova de la Muga, rep el nom de "Catàleg d'espais naturals de les comarques gironines" i suposa el final d'un llarg treball a la demarcació, que es va iniciar l'any 1999 amb la proposta d'un catàleg sobre la Costa Brava que es va presentar el 2005. Es tracta de la identificació de tots aquells indrets d'alt valor natural i paisatgístic que, si bé no tenen cap protecció específica, sí que són susceptibles de tenir-ne. Així, i després del primer document, l'any 2006 es presentava l'ampliació amb altres zones de les comarques gironines, entre les quals s'englobava la franja de terreny que restava entre el corredor d'infraestructures -amb l'A2, l'AP-7 i el TAV- i la franja de terreny que comprenia el primer.

Amb aquesta darrera presentació, es dóna el treball de "recomanacions" per finalitzat i, tal com diu el seu coordinador, Albert Albertí, el resultat és "la matriu territorial mínima perquè el territori funcioni ecològicament". A partir d'aquí, afirmen, han de ser els ajuntaments dels diferents territoris, al llarg de les més de 260.000 hectàrees d'alt valor, els qui facin cas de les recomanacions i en els seus planejaments de creixement urbanístic atorguin a aquests espais unes condicions "adequades i en funció dels seus valors". Albertí també va insistir que alguns d'aquests paratges ja es preveien al Pla Territorial de les Comarques Gironines i que alguns estaven protegits de forma preventiva però que deixava de banda les mesures específiques de protecció. El seu objectiu és, segons va dir, omplir aquests buits.

El catàleg es difondrà en forma de CD-ROM interactiu i inclou fins a 221 espais a protegir. Entre aquests destaquen el Parc Agrari del Baix Empordà; els Aspres de l'Orlina, de l'Alt Empordà; els turons de Miànigues, al Pla de l'Estany; la Creu de la Riera-Bosc de Can Carbó-Marata, a la Selva; les planes al·luvials i els prats del Ripollès; el pla de les Forques, a la Cerdanya; la muntanya de Sant Grau i el serrat de la Malesa, al Gironès.

El diputat de Medi Ambient, Josep Maria Rufí, va explicar que el document també inclou espais d'interès que tenen, dins els seus límits, parcel·les de sòl urbanitzable i en recomana la requalificació per tal de protegir-les. El paratge de la Rubina, de Castelló d'Empúries; Vilanera, a l'Escala; o el litoral de Portbou són alguns exemples on això s'ha portat a terme.