Ll desenvolupament urbà per les zones oest de Figueres i per l'est del poble de Vilafant han motivat que en aquest sector les edificacions d'aquestes dues poblacions formin una continuïtat urbana. Hi ha carrer que una part d'aquest són cases de Figueres, per l'eixampla en el barri del Poble Nou, i l'altre són del poble de Vilafant, en el camp que s'anomena Camp dels Enginyers.

El barri del Poble Nou de Figueres és modern. Va tenir la primera edificació el 1927, a la cantonada de la plaça Sibil·la de Fortià, en una zona que era plena d'oliveres, però la seva urbanització va iniciar-se l'any 1931. Era una zona a la part alta de Figueres, emplaçada entre la carretera nova i l'antiga que menava al poble de Vilafant, aquesta avui dita Via Emporitana, i el Camp dels Enginyers, que és la urbanització més gran d'aquest poble de Vilafant i està emplaçat a un quilòmetre del seu nucli urbà, a la part oest de l'esmentada carretera vella de Vilafant. Era un camp de 27 vessanes propietat de l'hisendat figuerenc Torres Botiñá i que agrupava els diversos camps dits de l'Olivar Gran, Bateria, Formiguer i Turó de Vilafant. El carrer principal d'aquesta urbanització porta el nom de Maria Torras, que era la filla d'aquest l'anterior propietari. La superfície era de 167.281 m2.

El tràmits per la seva urbanització es van iniciar el 1965. Per un costat hi ha la carretera vella de Figueres a Vilafant, que és una prolongació de l'esmentada Via Emporitana de Figueres, i per l'altra banda, una part del camí porta al poble de Santa Llogaia. Es tracta d'un terreny que en els últims cents anys s'ha desenvolupat activament amb centenars edificacions.

Però el terreny té un historial força important. Consta que el 1905 aquest camp agrícola el va llogar l'Ajuntament de Figueres per la quantitat de 675 pessetes l'any i el va cedir als militars del castell de Sant Ferran de Figueres, els quals el destinaren durant els mesos d'estiu a obrir-hi trinxeres, rases i refugis i fer-hi altres proves militars. Era el Regimiento de Zapadores número 4, de Barcelona i d'aquí ve el nom de Camp dels Enginyers.

Els militars del castell hi feien la instrucció dels nous reclutes que s'incorporaven a les lleves militars i a la vegada hi feien proves de caràcter estratègic militar. Poc després, el 1908, i quan ja no el feien servir els militars, s'hi va fer un concurs hípic per les Fires de Figueres, que va ser una gran novetat i a la qual l'Ajuntament de Figueres va concedir una subvenció de dues mil pessetes, encara que després n'hi hagué d'afegir unes quantes mes. L'any següent els estudiants figuerencs van elegir aquest camp per anar-hi a jugar a futbol, encara que resultava allunyat del seu nucli urbà, i en els qual s'aprofitaven de les oliveres que hi havia per amagar-se quan algun pare els anava a buscar enfadat perquè jugaven a aquell nou esport, que consideraven inadequat. Jugaven amb una pilota que un figuerenc havia portat de Suïssa.

Tot seguit hi consta que s'hi va jugar el primer partit de futbol celebrat a Figueres entre el Girona Football Club i l'Sport Club Empordanès, que era el club inicial de la Sociedad Sport Figuerenca. Seguidament, el Casino Sport Figuerenc, que havia creat un equip propi l'any següent, també el va convertit en el seu camp de futbol, encara que el va deixar en desús l'any següent.

Aleshores el camp va quedar per serveis agraris, però el 1912 hi consta que s'hi va celebrar un gran festival aeri, un esdeveniment històric per a la població de Figueres i de Vilafant. Va ser a càrrec de l'aviador francès Henri Tixier. En aquell any el president de la comissió organitzadora del festival de Fires de Figueres, que era el botiguer figuerenc Josep Bonaterra, que va escriure que "la nostra ciutat ha tingut l'honor de ser la primera població espanyola que ha celebrat un festival aeri".

Carta d'Henri Tixier

Aquesta comissió un dia va rebre una carta, amb mata-segells de Torí, Itàlia, en la qual un tal Henri Tixier, que estava celebrant allà unes exhibicions aèries amb el seu aeroplà, s'oferia per venir a Figueres per fer-hi també uns festivals. La comissió de fires es va entusiasmar però abans li van demanar quines eren les seves pretensions econòmiques. Es va arribar ràpidament a un acord: per executar unes exhibicions al llarg de tres dies, per les quals demanava tres mil pessetes, que aleshores era una quantitat molt important. La comissió no es va espantar i va acceptar l'oferta. A la vegada es va també acordar imposar una entrada per als espectadors del recinte que costa dos rals. El negoci va ser total i al final van regalar a l'aviador un rellotge d'or que costava cent pessetes.

Les notícies de l'època indiquen que hi van assistir mes de vint mil persones de Figueres i de la comarca, ja que era un festival inèdit perquè feia poc que l'aviació començava a destacar. Era una massa de gent que per aquells camins antics s'anava a l'esmentat camp.

Tixier va venir a Figueres uns dies abans i, tot seguit, en ferrocarril, va arribar el seu avió desmuntat en peces, les qual les van portar a l'esmentat Camp dels Enginyers, a espatlles d'alguns entusiastes. Allà s'hi havia muntat un hangar de fusta. L'avió tenia un motor de 50 CV, igual que el de l'avió que feia poc havia creuat el canal de la Manxa, com un fet històric. Les ales de l'avió anaven recobertes amb tela i el fusellatge era de fusta.

Inicialment el temps no hi acompanyava. Va ploure i tot seguit va bufar un fort vent de tramuntana que van impedir realitzar les proves de l'avió, però a continuació, amb bon temps, es van fer uns vols de prova aèria. El primer va durar 20 minuts i va enlairar-se uns 300 metres. A continuació va fer unes noves elevacions. Per preparar l'espectacle sobre el camp s'hi van desplegar uns llençols per orientar l'aviador. Tot seguit van començar les exhibicions amb el camp ple d'espectadors. La gent estava admirada i un d'ells va dir que "ara ja em puc morir, ja que he vist el màxim que pot aspirar un home: volar".

Aquest avió el va exposar després d'aquesta exhibició a l'Institut de Segon Ensenyament de Figueres, ja que el va regalar en haver-ne adquirit un de nou.

Tixier va tornar a venir els anys següents, fins cinc anys després que va morir. Aleshores ja no s'hi va fer cap més espectacle aeri, en aquest camp. Va quedar en un terreny de conreu, fins a la seva urbanització, el 1965, quan va iniciar-se la construcció d'edificis que avui l'han convertit en la urbanització més important del poble de Vilafant.