Vaig gaudir llegint Un escull al mig del mar, exemple d'implicació ciutadana, i m'he indignat amb la resposta, Navegant rumb al futur, exemple de manipulació política. Estic disposat a participar en el debat proposat per l'Anna Garriga i en Josep Lloret però, abans i lamentablement, em veig obligat a començar condicionat per les al·lusions que de mi fa la Sra. Alcaldessa. Demano excuses als autors i a tots els que voldrien que la política no fos l'espectacle al qual uns pocs ens aboquen.

És obvi que l'article inicial no pretén posar un "escull" en el futur de Roses, sinó advertir que res del que es faci i que impliqui actuar sobre el medi ambient ens serà gratuït. Entenc que el missatge és un intent d'obrir el debat i els seus autors ho fan aportant uns arguments que cal tenir molt en compte. Ens fan veure que cal matisar els beneficis de la suposada arribada de creuers atès que, diuen, no són tants com la propaganda oficial de l'Ajuntament de Roses ens anuncia i que, a més, cal tenir en compte que les obres que se'n derivarien, si la notícia fos certa, tenen uns costos, financers i mediambientals, molt importants.

La proposta és positiva: gent jove, professionalment ben preparada, que intenta debatre el futur del país, en aquest cas el de Roses i la seva badia. La part negativa és l'article de la Sra. Alcaldessa que, en comptes de respondre els arguments amb seriositat, utilitza el que ella interpreta com una "contestació" al seu anunci estrella per practicar l'autobombo, proclamar la seva més que qüestionable "passió" pel medi ambient i, de passada, intentar carregar-se una acció tan important de l'obra de govern de CiU com és la compra de Punta Falconera.

Ho fa en un article que, per les formes, podem dir està fet en una factoria i, a més, és cínic de manual. Comença amb una ensabonada paternal, o maternal, als qui li qüestionen la proposta dient "Parlo regularment amb experts en sostenibilitat ambiental, sobretot amb en Josep Lloret", l'estil no pot ser més ensucrat: "La nostra intenció és que sigui un espai per viure'l i estimar-lo", sembla que se'n fot quan diu que "fins i tot després de molts anys, hi han nidat falcons" i de tan manipulador s'atreveix a dir que "no volem, com pretenia l'exalcalde, convertir un tros molt preuat pels rosincs i rosinques i en un segon Club Mediterranée". Una mentida tan grossa que, segur, passa a encapçalar el seu propi rànquing. En la seva carnavalesca impostura ens fa dubtar si té sentit del ridícul. Què ha fet i fins on pot arribar si s'atreveix a dir que la nostra intenció era implantar, allà, res que s'assemblés al Club Mediterranée?

De les nostres intencions, pel que fa al destí que volíem per a Punta Falconera, hi ha prou literatura. Començant per l'article publicat fa uns quants anys per l'exalcalde de Girona, on recull i lloa les nostres intencions i acabant en els objectius definits en el projecte de recuperació aprovat un any abans de les eleccions. Projecte que, en tres anys, la Sra. Casamitjana ha estat incapaç d'acabar el que ha comportat la pèrdua d'una subvenció de tres-cents mil euros, que es va trobar consignada i que, vergonyosament, la Diputació, de la qual ella n'és membre, s'ha vist obligada a anul·lar. En la seva intencionada desmemòria, vol fer-nos oblidar que el grup socialista rosinc va votar en contra de l'establiment del Parc Natural de Cap de Creus i que ella també va votar contra de la compra de Punta Falconera amb l'agreujant que, en no poder frenar la compra, rabiosa, va interposar una, una altra, denúncia judicial, que com totes les altres, també va ser arxivada.

Als polítics se'ns demana sinceritat, coherència i seny i ni una cosa ni altra són presents a l'article de l'alcaldessa. Va votar en contra el port esportiu municipal i ara proposa un nou port, per als creuers, a la platja de Santa Margarita, s'atribueix el mèrit de comptar amb Falconera quan va intentar desfer la seva adquisició, llueix de mediambientalista havent votat contra el Parc Natural de Cap de Creus, parla d'un futur sostenible i ens governa el present amb un model de ciutat plasmat en el POUM més expansiu de la Costa Brava i que no ens ofereix cap altra iniciativa per generar nous llocs de treball que no sigui la de propiciar una nova bombolla immobiliària.

Ho sento, m'agrada la política i sempre l'he vist com un mitjà per treballar en positiu pel meu país, per això, a pesar del que he dit i del que es veu, a Madrid, Barcelona i Roses, continuaré treballant fins que el seny, la coherència i la sinceritat es tornin a imposar.