Guerra de col·legiats

Una distància curta pel que representa estrictament la seva mesura en quilòmetres, però, que des de fa molts anys, almenys des que estic col·legiat, ha representat una distància enorme pel que fa als serveis que el Col·legi ha apropat a tots aquells que exercim a la "frontera", o lluny de la capital. No crec que m'equivoqui gaire afirmant que, des que exerceixo de metge (sempre a Blanes), es podrien comptar amb els dits de les mans (potser amb els d'una mà) els actes, les activitats, les xerrades, els cursos, etcètera, que el Col·legi ha organitzat a la Selva Marítima. Això, fa trenta anys, quan la suma dels metges de Blanes, Lloret, Tossa i de la resta de pobles de la comarca no devien sobrepassar la trentena, podia tenir una certa explicació.

D'uns anys ençà no en té gaire, per no dir cap, de justificació. A les viles de la Selva Marítima entre els CAP, els hospitals comarcals, els centres sociosanitaris, les mútues i centres privats, etcètera, hi treballem actualment, pel cap baix, prop de 200 metges.

Per això, la sensació que tenim alguns del més veterans és que el Col·legi de Metges de Girona ha estat i segueix essent una eina al servei, sobretot, dels col·legiats de Girona -ciutat i rodalies. Per això també, guanyi qui guanyi la guerra que lliuren les dues candidatures actuals, ens agradaria que la dinàmica d'aquest darrer mig segle canviés. I que descentralitzar i acostar serveis i activitats als qui vivim i treballem a la "perifèria" esdevingui un objectiu i una realitat.

Tant la candidatura continuïsta, que sembla voler perpetuar-se en el govern del Col·legi fins i tot desenvolupant comportaments al llindar de la legalitat i el tarannà democràtic, com la nova candidatura que aspira a portar aire nou al Col·legi de Metges han de replantejar-se el ranci i crònic centralisme de l'entitat. Si no demostren tenir voluntat de canviar les coses, alguns seguirem contemplant les seves ?guerres des de la distància i el distanciament.