De tots vostès, benvolguts lectors, són sabudes, o pel cap baix intuïdes, perquè no me n'amago d'expressar-les quan considero que convé, les meves reticències envers dels moviments ecologistes, sinó globalment sí al menys en determinats plantejaments o postes en escena que mantenen. Però ves per on, de vegades també coincideixo amb propostes concretes seves i, per tant, crec que és de justícia explicar-ho.

El darrer cas d'aquesta mena d'excepcional simbiosi d'opinió s'ha produït amb la proposta feta per l'IAEDEN (l'Institut Alt Empordanès per a la Defensa i Estudi de la Natura) i l'ANG (l'Associació de Naturistes de Girona) de "Que no s'executi el desdoblament de la N-II a l'alçada de Figueres i, en canvi, s'estableixi la gratuïtat del mateix tram de l'AP-7, reduint així l'impacte sobre el territori" evitant "el solapament d'infraestructures viàries d'alta capacitat... que es dóna al voltant de la conversió en autovia de la N-II... al costat de l'AP7 entre La Selva i l'Empordà..", encara que la meva crítica a aquest projecte de Foment avalat i reclamat per la Cambra de Comerç de Girona es fonamenti menys, però també, en qüestions mediambientals (el "creixeu i multipliqueu-vos" bíblic comporta, es vulgui o no, un risc constant d'impacte a no ser que ecològicament es prefereixin les sargantanes a les persones), en el malbaratament econòmic que aquestes obres signifiquen.

Efectivament, jo crec que és absurd, per antieconòmic, que per un mateix trajecte mantinguem una tripartita oferta amb una autopista, una autovia (Ull: l'autovia no pot crear una modificació en les clàusules de concessió de l'autopista de manera que ens veiem obligats a compensar ABERTIS?), i una carretera amb colls d'ampolla. Una carretera també, sí, perquè no a tots els punts es podrà fer un desdoblament i si no diguin-me, com salvaran Costa Roja o Bàscara, per exemple.

Jo els podria explicar moltes anècdotes que demostren la incoherència del que aquesta UTE (Unió Temporal d'Esforços: IAEDEN-ANG-Torres) denunciem, però em limitaré a recordar-ne algunes. Un dia li demanava a un alcalde de la comarca com preveien resoldre l'arribada de l'autovia a la Jonquera i em va contestar: "no volem que hi arribi, el que volem és emprenyar Madrid!"; i un altre, un amic que es declarava voler ser ciutadà català d'Europa, es lamentava d'haver de circular gairebé a diari entre Viure i Figueres per "aquest desastre de N-II". Doncs si fossis francès i haguessis d'anar cada dia d'El Volò a Perpinyà, no sé pas què diries, li vaig contestar. La resposta fou antològica: "Però és que jo sóc espanyol".

De manera més seriosa, un altre amic, empresari, em justificava la necessitat del desdoblament "per reduir despeses empresarials de transport". Li vaig demanar quin empresari demana crèdits per fer inversions per reduir costos de producció en moments en què la producció està estancada i sense tenir clar que els beneficis siguin superiors als interessos, i em va respondre, Al·leluia!, que, efectivament, potser aquest no era el moment més indicat per fer el desdoblament de la N-II.