o fa ni vint anys collir 200 o 300 cargols bocaforts en alguna de les vinyes que llindaven amb la carretera que uneix Blanes i Lloret, després d'una ploguda, era qüestió de menys d'una hora. Avui, aplegar-ne un centenar dels que han sobreviscut en algun dels comptats paratges que resten per edificar o urbanitzar, costa suors i treballs.

Anar a buscar (o caçar) cargols suposa per a molts catalans una possibilitat més de canalitzar l'instint depredador i lúdic que gratifica les habilitats de cadascú amb una menja saborosa (bolets, espàrrecs, mores...).

Les pluges de capvespre d'aquest agost han propiciat que acompanyés el meu nét gran (que té 2 anys) en la seva experiència iniciàtica cargolera. Mentre collíem, amb cura de no agafar exemplars petits, unes dotzenes de bovers, potser fruit de la polèmica abolició de les corrides al Parlament català, em vingué al cap una barroera associació d'idees: amb el temps els polítics reglamentaran i/o prohibiran, els aplecs i les fires de cargols.

M'explico: si darrere la prohibició de les corrides (política i identitats nacionals a banda) hi ha la voluntat d'entitats, grups i sectors mediàtics de no convertir el patiment dels animals en un espectacle públic, en el món del cargol tenen molta feina a fer. Els cargols, per guisar-los, cal bullir-los, primer, en una olla. Aconseguir una ebullició lenta perquè surtin de la closca. Per això, la seva mort s'assembla a la del rus que fa pocs dies va quedar rostit en un concurs de sauna finlandesa. A diferència del concursant, però, això passa dins la cuina, lluny de mirades públiques. En canvi, quan els cargols es cuinen al caliu o a la petarrellada, en fires i aplecs, són sacrificats a la vista del públic. Tothom pot escoltar els xiulets que exhalen i veure les babes verdoses que precedeixen la seva mort sobre les brases. Dos-cents, cinc-cents, milers de cop! Mentre, potser, només a cent metres, un parlamentari dels que ha votat contra les corrides inaugura la fira.

Toros i cargols. En comú, les banyes i la seva cria en reserves. En comú una mort convertida en espectacle. Quan trigarem a veure prohibides o censurades fires i aplecs del cargol? Temps al temps.