La cúpula del PSOE postula l'actual ministra de sanitat, la sra. Trinidad Jimenez al càrrec de Presidenta de la Comunitat de Madrid. En unes primàries, disputarà a Tomàs Gomez, president de la federació socialista madrilenya, la possibilitat d'enfrontar-se electoralment amb l'inefable Esperança Aguirre. A banda, el trist paper que la ministra i, com ella, tants responsables de la política sanitària d'arreu del món varen fer amb el tema de la grip A, la cúpula de Ferraz valora molt positivament la tasca d'apropament i la col·laboració que ha impulsat entre les diferents conselleries de Sanitat de les autonomies de l'Estat.

Alguna cosa d'aquesta valoració no quadra amb determinades situacions que els professionals catalans de la medicina ens trobem en el dia a dia, en el meu cas al CAP 1 de Blanes. D'una banda, la informació que ens fan arribar alguns pacients blanencs a qui en el decurs d'un viatge o unes vacances no se'ls ha volgut facilitar receptes de la seva medicació habitual en haver-les acabat u oblidat a casa. De l'altra, les mil explicacions que hem de donar quan un "usuari", per exemple, andalús, ve a passar tres mesos amb la família i es presenta a la nostra consulta demanant receptes sense que ningú li hagi explicat que la medicació crònica li haurien d'haver expedit per tres mesos a Lanjaron, a Ècija o allà on visqui.

En temps de crisi i de retallades econòmiques, cada comunitat intenta gestionar els euros del seu pressupost amb el màxim rigor, gairebé amb gasiveria. Catalunya, tradicionalment receptora de població forana com és, sol sortir-hi perdent. El que s'ha destinat a cobrir les necessitats de set milions de catalans acaba beneficiant uns centenars de milers de persones més al cap de l'any. Potser per això al CAP Blanes 1, per exemple, aquest estiu no s'ha posat metge de reforç. I només la professionalitat i bona disposició de molts metges i infermeres a doblar jornades laborals ha permès anar trampejant la temporada sense ensurts. Com passa amb els camioners, però, la fatiga es acumulativa. Caldrà anar en compte que algú no acabi reivindicant el tacògraf sanitari.