el mes de juny es va materialitzar l'arribada de la companyia irlandesa Ryanair a l'Aeroport de Barcelona. Utilitzaran la Terminal B, que era una de les prerrogatives que Ryanair havia posat sobre la taula. La resta de peticions (una rebaixa de les taxes aeroportuàries i no haver d'utilitzar els fingers) no van ser tingudes en compte.

Per tant Ryanair ha desembarcat a l'aeroport de Barcelona aquest mes de setembre amb un èxit de reserves i amb la por que els aeroports de Reus i sobretot el de Girona perdin un considerable número de viatgers i vols (es parla de prop del 30% durant la temporada d'hivern).

Qui ha deixat prendre aquesta decisió?

Si qualsevol persona mira les destinacions on vola la companyia irlandesa veurà que no opera a cap aeroport principal. Sempre (i aquest ha estat un dels èxits de Ryanair) opera des de aeroports secundaris: per volar a Roma, aterra a Ciampino; per volar a Milà, a Bèrgamo; per anar a Frankfurt, a Hahn; si vol visitar Londres, aterrarà a Stansted; si el destí és París, a Beauvais; fins i tot si vol anar a Viena, aterrarà a Bratislava, si el seu destí és Estocolm anirà a Skavsta... i així successivament.

Però vet aquí, que Catalunya (un país que pel que es veu necessita un aeroport a cada província!!!) posa a disposició de Ryanair tota la terminal B perquè pugui operar des del Prat i ofegar així l'aeroport de Girona, i també, en menor mesura, el de Reus. Que Barcelona vol arribar a tenir més de 50 milions de passatgers l'any? Cap problema, es farà a costa de Girona i Reus!

I és que a Ryanair li encantaria poder volar a Fiumicino, Charles de Gaulle o Heathrow, però les polítiques molt més serioses que les espanyoles i/o les catalanes els ho impedeixen. És una manera d'equilibrar territorialment el país. Aquí a Catalunya o a l'Estat espanyol del que es tracta és d'anar posant pegats sobre els nyaps que ells mateixos fan. I és que la construcció de la flamant T1 ha estat el desencadenant de tot plegat. La T1 no és una altra "terminal de l'aeroport del Prat". La T1 és un nou aeroport de Barcelona! L'aspecte que ofereixen les antigues terminals A,B i C és patètic. Els aparcaments buits, totes les botigues de l'aeroport tancades, cap taxi, molta brutícia. Tan sols arriben passatgers de la RENFE perquè l'estació encara es troba allà, i han d'agafar un autobús llançadera que els porti a la T1 en 10 minuts.

Les antigues terminals A, B i C s'havien d'omplir a qualsevol preu i en van oferir una a Easy Jet (la C), esperant que altres companyies de low-cost poguessin mig emplenar tot aquest gran espai inoperatiu. I han tingut molta pressa. Perquè el dèficit de l'aeroport del Prat es disparava i els ingressos que entraven per publicitat a les antigues terminals o per la instal·lació de botigues queia en picat. Hi havia poques companyies operant i no entraven ingressos per les corresponents taxes. S'havia d'omplir per la via d'urgència, i allà hi era ella, la flamant Ryanair esperant el torn. Aquesta és la raó de l'aterratge de Ryanair a Barcelona: la construcció de la nova T1.

Barcelona guanya. Catalunya perd... o no?

Que Catalunya perd, segur. Ara bé, l'afirmació que Barcelona guanya està per veure. Ryanair es caracteritza per ser una empresa amb un màrqueting molt agressiu i per oferir les tarifes més baixes de tot l'Estat. Això suposa que la competència tremola quan la companyia irlandesa s'instal·la a prop. Veurem com encaixa la catalana Spanair o l'espanyola Vueling aquest fet. Estic convençut que els seus presidents Ferran Soriano i Josep Piqué tampoc entendran aquesta manera de fer política i empresa. D'altres aerolínies que operen al Prat, també es veuran greument afectades i acabaran per deixar Barcelona com a base o destinació de les seves rutes.

La gran companyia irlandesa és la que verdaderament guanya. I llavors què passarà amb l'aeroport del Prat, el gran hub que havia de ser, de vols intercontinentals?