El Bisbat de Girona va tancar el 2009, per primera vegada en els darrers anys, amb un superàvit de 37.689 euros. Els comptes de la diòcesi van ser en positiu després d'anys de pèrdues. Des del bisbat expliquen que la venda de patrimoni, per valor d'1 milió d'euros, explica que l'exercici s'hagi tancat amb guanys. Ara bé, el Bisbat reconeix que es fa un "esforç per equilibrar el pressupost" perquè no hi ha diners per arreglar totes les esglésies que necessiten rehabilitar-se.
El pressupost de la diòcesi va ser de 10,2 milions. Dels ingressos, el 63% procedia de donacions de fidels. Pel que fa a despeses, el 30% dels diners es van gastar en conservació d'edificis i el 23% en pagar el clergat. Un mossèn gironí cobra 780 euros nets per mes.
Pel que fa al capítol d'ingressos, les col·lectes han recaptat 4,4 milions i, a través de la creueta de les declaracions de la Seguretat Social se n'han recaptat 2 milions més.
L'ecònom diocesà, Robert Xifre, va explicar que el fet que ha desequilibrat a l'alça els comptes ha estat la venda de quatre immobles que els ha suposat l'ingrés d'1 milió. L'any anterior, per exemple, en concepte de vendes de patrimoni s'havien ingressat només uns 200.000 euros. Les vendes que fa el bisbat són d'edificis que no són de culte, com rectories que estan en molt mal estat i que no li surt a compte rehabilitar.
La diòcesi s'encarrega de la gestió de 395 temples. Actualment està duent a terme un estudi per detectar quin patrimoni està més deteriorat i prioritzar les inversions. La voluntat dels responsables de l'economia del bisbat és poder invertir en patrimoni tots els ingressos procedents tant del ?lloguer d'immobles (700.000 euros el 2009) com de la venda de patrimoni (1.000.000 euros el 2009). Ara bé, des del bisbat asseguren que hi ha moltes més necessitats de rehabilitació que diners per poder-les assolit totes. L'any passat, en conservació de patrimoni el bisbat va invertir 1,7 milions.
En relació a les despeses, la diòcesi va invertir 4,6 milions en accions pastorals i per pagar casals, colònies, llum i altres despeses. Un 23,6% del pressupost es destina a pagar el clergat i d'altre personal no religiós. Un mossèn gironí cobra, en net, 780 euros al mes. El 2009 la diòcesi comptava amb 200 capellans. La mitjana de prevere per habitant és un religiós per a cada 4.212 habitants.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va defensar que la diòcesi viu de la "caritat dels fidels" i va agrair totes les aportacions que es fan malgrat la crisi.
Instal·lació d'alarmes
El bisbe també va explicar que s'han fet diverses trobades entre rectors i els Mossos d'Esquadra per posar remei a l'onada de robatoris que s'ha viscut en algunes parròquies gironines. Sovint són robatoris menors -els lladres s'enduen les almoines- però en algunes ocasions se sostrau alguna peça artística o es fa malbé el patrimoni de l'església durant el furt.
Per això, el bisbe va explicar que estan estudiant cas a cas per recomanar a cada parròquia quin és el sistema de protecció més adient. "Hi ha casos on es recomana posar alarmes però també s'està estudiant posar-hi càmeres de videovigilància", va manifestar el bisbe. En el que portem d'any, vuit parròquies ja han posat alarmes a les seves esglésies.
